Safareig inútil

Aquestes últimes setmanes els que som seguidors de les notícies dels diaris virtuals, del Facebook i el whatsaap, hem rebut multitud de notícies, vinyetes, articles i comentaris que parlaven malament del procés d'independència, dels catalans i de com de malament i dolent que serà per Catalunya la independència.

Sempre que llegeixo una afirmació que és falsa i difamatòria em molesta moltíssim. Hi ha molt motius pels quals m’enfado. Sobretot pel fet que és falsa i em volen enganyar.

Pel temps que em fan perdre i perquè el que escriu aquestes mentides es pensa que la gent és ximple. I això em posa de mal humor.

Suposo que a molts de vosaltres també us passa el mateix. Hi ha articulistes professionals o no, que els hi agrada fer safareig. I jo ho trobo ben inútil. Perquè en lloc de netejar, només embruten.

Els agrada difamar, mentir i embolicar la troca, sense el més mínim sentit de l’ètica, la prudència i la professionalitat. Ho deixen anar, i si algú s’ho empassa, doncs, aquí queda la taca i després ja veurem qui la rentarà i quan.

Però no us penseu que només parlo pels qui embruten el nostre procés. També parlo per a tots els que embruten sistemàticament l’exercici democràtic de la nostra vida política. Quan apareix un canvi o proposta política innovadora, resulta més rendible, començar a fer escrits des qualificatius, i apocalíptics.

Que esperar i estudiar la proposta i fins i tot avaluar-ne els resultats. Puc entendre que és la manera de fer-se un lloc en els mitjans i vendre més diaris. Però no m’agrada. Aquest joc és pervers, per què al final, tal com ens hem desafectat de la política, acabarem fent-ho també de certs diaris i informatius.

Em molesta que es desqualifiqui qualsevol proposta política per sistema. Vingui d’on vingui. Els informadors han de recuperar la seva objectivitat. Han d’informar i no manipular. M’interessa saber si hi ha propostes noves que serveixin per millorar el que tenim i per avaluar si el que fins ara conec segueix seient vàlid o no.

Crec que ningú té l’exclusiva del que és millor. Tinc amics i coneguts que treballen a diferents opcions polítiques. Els que jo conec, són treballadors, responsables i nobles en les seves intencions. Les coses no són blanques ni negres. Entre aquests dos colors hi caben d’altres que ens segur ens donaran una escala de colors més bonica a la nostra vida.

Mirem de respectar i escoltar a tots i quedar-nos amb el més favorable per la majoria. Si volen el millor pel poble, i tots afirmen que és el què volen, seran ells mateixos també els que acceptaran el que és millor i seran generosos en acceptar la idea de l’altre.

No caiguem amb la desqualificació fàcil que només genera negativitat i ens embruta. Necessitem un bon sabó per rentar aquestes taques, que la gent que l’hi agrada embrutar, ens han fet en la nostra ànima.

Ens cal seleccionar les nostres fonts d’informació. I parlo en plural. Hem de fer servir aquelles que no ens embrutin més el nostre cervell i el nostre cor. Per això m’agraden el mitjans de comunicació de Sant Cugat, com el Diari, el TOT, el Sancugatenc, el Cugat.cat i ara recentment el nou diari El Món, perquè informen sense embrutar. Espero que puguin seguir així per molt de temps.