Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquests dies estem submergits en la voràgine de Les Lectures a la Fresca, que vol dir; el repte de fer tres representacions llegides en tres setmanes. I, sobretot, estem immersos, en aquest gran autor que és Sagarra. Un autor que no para de sorprendre’ns pel ventall de registres formals i conceptuals. I és que Sagarra és un autor que no te l’acabes.
Si a la lectura de La filla del Carmesí vàrem tenir l’oportunitat d’aproximar-nos al Sagarra més conegut: vers sonor, riquesa de llenguatge i construcció de personatges, sobretot els femenins. En definitiva, una obra feta amb una gran mestria. Ara, els hi recomano sense embuts, i perdonin la immodèstia, que vinguin a veure Passi-ho bé, Senyor Sagarra construït a partir articles apareguts en la premsa de l’època, al diari La Publicitat i al setmanari El Mirador i, després, recopilats en els reculls Cafè, copa i puro i L’aperitiu. Res a veure amb els articles de la premsa actual!
Cadascun dels articles de Sagarra són petites obres mestres literàries, petits monòlegs del personatge amb si mateix, que parteixen d’una anècdota o d’un fet puntual i que els fa evolucionar cap a una cosmogonia i una visió de l’ésser humà. Els seus articles retraten tota una època i descobrirem un Sagarra culte, cosmopolita i de llengua esmolada amb una bona dosi d’ironia i de mala bava, encara que, de vegades, també tendre o desencisat.
Si molta de la premsa actual és una mena de fast food per llegir, tirar i oblidar, jo els asseguro que llegir i escoltar Sagarra els proporcionarà el plaer d’un gran menjar. Ignoro si a les escoles de periodisme actuals hi ha alguna assignatura que impliqui llegir Sagarra, però de vegades penso que convindria. I ja em perdonaran aquells articulistes de la nostra premsa que siguin “les honroses excepcions” del que acabo de dir, perquè “haberlos, haylos”.
Si a la lectura de La filla del Carmesí vàrem tenir l’oportunitat d’aproximar-nos al Sagarra més conegut: vers sonor, riquesa de llenguatge i construcció de personatges, sobretot els femenins. En definitiva, una obra feta amb una gran mestria. Ara, els hi recomano sense embuts, i perdonin la immodèstia, que vinguin a veure Passi-ho bé, Senyor Sagarra construït a partir articles apareguts en la premsa de l’època, al diari La Publicitat i al setmanari El Mirador i, després, recopilats en els reculls Cafè, copa i puro i L’aperitiu. Res a veure amb els articles de la premsa actual!
Cadascun dels articles de Sagarra són petites obres mestres literàries, petits monòlegs del personatge amb si mateix, que parteixen d’una anècdota o d’un fet puntual i que els fa evolucionar cap a una cosmogonia i una visió de l’ésser humà. Els seus articles retraten tota una època i descobrirem un Sagarra culte, cosmopolita i de llengua esmolada amb una bona dosi d’ironia i de mala bava, encara que, de vegades, també tendre o desencisat.
Si molta de la premsa actual és una mena de fast food per llegir, tirar i oblidar, jo els asseguro que llegir i escoltar Sagarra els proporcionarà el plaer d’un gran menjar. Ignoro si a les escoles de periodisme actuals hi ha alguna assignatura que impliqui llegir Sagarra, però de vegades penso que convindria. I ja em perdonaran aquells articulistes de la nostra premsa que siguin “les honroses excepcions” del que acabo de dir, perquè “haberlos, haylos”.