Salvador Camardons i Piera, un home bo

Fa uns dies m'arribava la trista notícia del traspàs de Salvador Camardons i Piera. Va morir a Valldoreix el 17 d'abril de 2014, als 89 anys

Havia nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1924. Estudià a les Escoles Catalanes Doctor Robert d'ensenyament elemental, creada pel Foment Autonomista de l'Hospitalet de Llobregat i sota l'ideari i suport de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC). Una part important de la personalitat i manera de ser del Salvador es forjà en aquesta escola, que formava part de les anomenades escoles lliures, unes escoles on destacava la seva lluita constant en favor de la llengua catalana.

A les Escoles Catalanes Doctor Robert de l'Hospitalet en Salvador va tenir el mestratge del director de l'escola, Anton Busquets i Punset (1876-1934) poeta, novel·lista, periodista, estudiós del folklore de Catalunya i mestre. Un activista cultural que amb l'APEC i l'entitat Palestra organitzaren a l'Hospitalet el primer concurs de llengua catalana escrita i parlada per als alumnes dels col·legis locals el 1932.

La Guerra Civil i les seves barbaritats en els dos bàndols el van marcar profundament. Va ser un gran lector de les obres escrites sobre aquest conflicte i fins i tot va escriure algunes cartes al director en alguns diaris comentant algunes d'elles. Recordo vivament algunes converses amb en Salvador sobre aquest tema.

Casat en primeres núpcies amb Margarita Caralt, amb qui tenia una filla i un fill, es va casar en segones núpcies amb Roser Palomés.

Professionalment va treballar durant 20 anys com a director comercial d'una empresa de materials de construcció i serradores de fusta. Va ser delegat de vendes d'una empresa de litografia i publicitat gràfica durant 11 anys. També va treballar durant 19 anys com a adjunt a la direcció d'una empresa de construcció.

Durant la dècada dels anys 50, en Salvador va ser secretari del Patronat d'Homenatges a la Vellesa, de La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Barcelona de l'Hospitalet de Llobregat, una festa que es va fer entre el 1916 i el 1974. L'Obra dels Homenatges a la Vellesa l'havia creat Francesc Moragas i Barret el 1915, un dels personatges amb carrer a Sant Cugat.

Des de l'any 1970 vivia a Valldoreix de manera estacional, fins que el 1986 es va traslladar definitivament a la seva casa de la rambla del Jardí, una casa on et donava la benvinguda un relleu de Sant Jordi.

El 9 d'agost de 1989 jurà el càrrec de vocal de l'Entitat Local Menor de Valldoreix sota l'alcaldia de Miquel Massanés. En Salvador substituïa Josep Sanuy i Bresca (1929-1998) de CiU, l'home fort de CDC a Valldoreix durant els anys 80. Quan entrà com a vocal tenia 65 anys i va ocupar les carteres d'Obres i serveis, Règim intern i Policia. La seva trajectòria com a vocal no va ser fàcil, els anys 1990 i 1991 van ser anys d'extremes dificultats i convulses relacions entre l'alcalde Massanés (CDC) i l'alcalde Aymerich (CDC) de Sant Cugat, entre l'ELM i l'Ajuntament de Sant Cugat. Com a conseqüència d'aquell conflicte Massanés deixà CDC i es presentà a les eleccions de 1991 amb UNIS i en Salvador no va repetir com a vocal.

A Valldoreix en Salvador participà i col·laborà amb moltes entitats, va ser membre del Museu de Valldoreix, col·laborador de l'Arxiu Gavín, membre de Valldaurex, Centre d'Estudis de Valldoreix i soci del Casal d'Avis. Era un participant habitual de les 20 edicions del Curs d'Història de Valldoreix, amb què sempre va ser molt generós. Com a amant de la cultura i de la llengua va ser mecenes, juntament amb la seva esposa Roser, dels premis literaris de Valldoreix en la seva modalitat de juvenils. Recentment l'EMD de Valldoreix li va retre un petit homenatge en reconeixement a aquest mecenatge i generositat.

En Salvador ha estat un membre actiu de la societat valldoreixenca dels darrers 25 anys, un home discret, generós, amable, just, un prohom, però per a mi ha estat un amic amb qui m'agradava dialogar, era un bon home, però sobretot era un home bo.

Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook

 
Comentaris

Destaquem