Ara fa unes setmanes, en aquestes pàgines, vaig llegir un article de la portaveu del PSC per mitjà del qual, indirectament, demanava el vot per a Salvador Illa. Ho entenc, és lògic que el PSC demani el vot per al PSC. Jo, per tant, no objectaria res si el text, amb l'ús de la primera persona del plural, no m'hagués interpel·lat com a votant. Per exemple, quan ens preguntava: "No és ja el moment de dedicar-nos, com diu Illa, a parlar de 'les coses', és a dir, de la política que serveix per a la vida quotidiana? No ens convé, a tots, girar full?". Finalment, com a dependentista ortodoxa, acusava l'independentisme de victimisme.
Quina llàstima que algú que es dedica a la política ignori que la matriu de totes les polítiques socials d'un poble és la seva llibertat, atès que és d'aquesta llibertat que en depenen en tots els àmbits de la vida. Considerar una fotesa la llibertat del teu país, és declarar-te còmplice de la seva captivitat. I demanar que Catalunya acoti el cap i "giri full" de les agressions que ha sofert de l'Estat espanyol, és propi d'algú que mostra, sense adonar-se'n, la forta dissonància cognitiva que li provoca la més mínima reivindicació de llibertat.
Algú que se sap col·laborador de l'opressió i de la barbaritat que suposa que Madrid tuteli la vida dels catalans, com si fossin infants. Aquest és Salvador Illa, l'home que el 2017 es manifestava a Barcelona amb la ultradreta i un dels més bel·licosos apologistes del 155. Algú així, no pot ser mai president del meu país.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.