Sant Antoni dels burros

"El sant abat ha estat sempre representat amb un porquet per la seva devoció pels animals"

Quan jo era un napbuf corrien tants carros com automòbils, Sant Cugat era un poble de pagès i, quan ensopegaves, la iaia Anna sempre exclamava: «Sant Antoni gloriós!», a la qual cosa es contestava: «Feu que trobi un bon espòs!», i la rèplica: «Sant Antoni beneït, feu que trobi un bon marit!»

 

Potser el fet que el marit sigui sovint la peça més preuada del zoològic domèstic va ajudar a construir aquestes dites. De fet, el sant abat ha estat sempre representat amb un porquet per la seva devoció pels animals, de qui n’és el patró, en especial els de peu rodó, i per això se’l coneix popularment com Sant Antoni dels burros. De petit em feia molta gràcia aquest apel·latiu.

El què ja no en té tanta és aquesta tradició dels Tres Tombs. Aquest any s’han suspès, llevat de la benedicció dels panets de cal Sàbat i, segurament, de l’ofici solemne, que d’alguna cosa serveixen les relacions amb les més altes esferes. I no em fa gràcia perquè, tots aquests anys, hi he vist més burros de dues potes que no pas de quatre, entestats a perpetuar el patiment de cavalls, mules i ases arrossegant carros d’ignomínia, quan ja fa tant de temps que no ens cal la seva força per moure mercaderies. Sabeu el que pateixen només de posar-los brida, mos i filet? Sabeu quants cavalls s’han deixat la vida perquè l’amo els fa arrossegar deu i vint voltes el seu pes?

Potser podríem aprofitar per repensar aquesta festa, i fer-la de veritat un homenatge als estimats amics del sant i no una barbàrie no tan diferent de les embolades i les curses de braus. Perquè si, a hores d’ara, encara hem de convertir en espectacle el patiment animal, ens mereixem l’extinció.

 
Comentaris

Destaquem