Sant Cugat 2015-19

Em vaig estrenar escrivint aquest article en què posava el focus sobre els primers gestos de la CUP com a nova formació amb representació a l’Ajuntament de Sant Cugat.

Han passat quatre anys i la CUP ha doblat la seva representació i s’ha convertit amb la segona força. I ha aconseguit dos objectius més: com a integrant del bloc d’esquerres ha contribuït a trencar la majoria absoluta de CiU. Com a integrant del bloc independentista, ha ajudat a relegar els partits de matriu espanyola a la cua del consistori.

Aquesta és una de les lectures possibles de les eleccions de diumenge, però segurament n’hi ha una de més gràfica: han guanyat les cares joves, els partits joves i amb les idees més clares. Els partits grans a Espanya són petits a Sant Cugat, entre altres coses perquè els seus partits, PSC i PP s’han fet grans i plens de dubtes. Primer de tot cal dir que les eleccions municipals són les eleccions injustes per antonomàsia: ha fet molt millor feina el Pere Soler per Sant Cugat que no pas el PSC per Catalunya. I ha estat més a prop dels ciutadans Jordi Carreras a Sant Cugat que Mariano Rajoy a Espanya.

I és que no hi ha cap dubte que en uns comicis locals, les sigles pesen, dolgui a qui dolgui. Quina part de responsabilitat té la davallada de CiU a Catalunya en què Mercè Conesa no tingui majoria absoluta? El mateix serveix a la inversa: Ciutadans i ERC, que no havien tingut vida consistorial han quedat en tercer i quart lloc beneficiats per l’efecte global de tot el país. A Ingla la ha ajudat Junqueras i a Ciprián, Albert Rivera.

Què més queda? Desitjar sort i encerts a tothom: a CiU perquè governi amb responsabilitat aquesta minoria absoluta i a la resta de formacions que siguin conscients que la oposició suma més però també cal tenir en compte que la segona força no li arriba a la meitat de vots que a la guanyadora.

I sí, Sant Cugat és sobiranista. Em permetran una maldat demagògica: si el 27 de setembre Catalunya votés en via santcugatenca, els resultats serien aquests: CiU 53 escons, CUP 21, Ciutadans 18, ERC 16, IC 9, PSC 9 i el PP 9. Si això fos així, possiblement les eleccions del 2019 serien ja les primeres municipals d’un nou estat.