Sant Cugat amb el sí

Sant Cugat també hi va ser. L’1 d’octubre del 2017 ja és un dia per la història de Catalunya. El referèndum d’autodeterminació, amb totes les dificultats i els problemes superats, es va celebrar arreu del territori. I Sant Cugat en va ser protagonista, una vegada més.

La participació va fregar el 55% del cens. Van votar més de 32.000 santcugatencs.  I el "sí" va guanyar amb el 88,3% dels vots. Això vol dir que es varen complir els mínims exigibles internacionalment per a la homologació i validació.

La comunitat internacional i els organismes que s’encarreguen d’analitzar i verificar aquest tipus de consultes no solen donar un percentatge mínim de participació com a element de validació. Entitats com la Comissió de Venècia no sol exigir una mínima presència de votants per una raó: evitar que els contraris facis campanya a favor de l’abstenció. És a dir, exactament el que va passar a Catalunya el passat dia 1 d’octubre. 

La jugada és clara. De manual. Els contraris al referèndum incentiven la no participació i això s’afegeix a l’abstencionisme habitual de cada elecció (hi ha dues causes d’abstencionisme: el voluntari  i l’estructural, per errors en el cens, canvis de domicili, malalties o morts, incapacitats diverses, etc.

Només tenim una referència recent amb  percentatge previ que va ser el referèndum d’autodeterminació de l’antiga república balcànica de Montenegro.  La Comissió de Venècia i els organismes internacionals van parlar d,una participació del 55% i que els vots favorables superessin el 50%.

Recorden les xifres de Sant Cugat?  Doncs si. Homologats.