Sant Cugat, ciutat verda... però anem en cotxe a comprar el pa

És una imatge curiosa, gairebé esquizofrènica: Sant Cugat es ven —amb orgull, i amb raó— com una ciutat capdavantera en innovació, transició energètica i sostenibilitat. L'Ajuntament parla de transició verda, d'estratègies d'acció climàtica fins al 2030 i d'alinear-se amb projectes europeus d'eficiència energètica i rehabilitació sostenible dels edificis, i fins i tot participa en xarxes d'innovació urbana, on la mobilitat sostenible és un eix central. 

Ara bé: sortim del marc institucional i situem-nos a les 8:25 del matí davant d'una escola pública de Sant Cugat. La fotografia és una altra. Davant d'escoles amb línies completes de P3 fins a 6è, el que trobem no és una mobilitat escolar baixa en emissions, sinó una cua de cotxes privats fent doble fila, motors en marxa i presses cròniques. La bicicleta, teòricament l'alternativa lògica en una ciutat compacta, amb desnivells assumibles i climatologia suau, continua sent minoritària en els desplaçaments escolars. El camí a peu, que hauria de ser l'opció majoritària en barris densos, sovint queda subordinat a la cultura del "t'acompanyo fins a la porta amb el cotxe, que és un moment". El resultat és paradoxal: generem trànsit just a l'entorn on demanem aire net, seguretat viària i salut per a la canalla.

I aquí apareix la pregunta incòmoda: quina és la prioritat pressupostària real? El pressupost municipal global per al 2025 és d'uns 175 milions d'euros, amb un increment marcat en conceptes com neteja, recollida de residus i manteniment d'equipaments, incloses escoles. Però, quan busquem una xifra clara i desglossada sobre inversió directa en acció climàtica, mobilitat escolar segura o promoció activa de transport no motoritzat en l'àmbit educatiu, la dada es difumina entre grans titulars i partides generals. L'Ajuntament presumeix d'estratègies i d'aliances europees en matèria de sostenibilitat, però és molt més difícil saber quants euros concrets es destinen a què un nen de 9 anys pugui anar sol amb bici a l'escola sense jugar-se el tipus.

En resum: Sant Cugat parla el llenguatge de la sostenibilitat de futur, però la sostenibilitat quotidiana —la que passa cada matí a la porta de l'escola pública— continua sent, massa sovint, responsabilitat individual de les famílies i no resultat d'una política valenta de ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.