Sant Cugat, clars i núvols

"És molt recomanable vincular-se amb alguna de les moltes entitats de tota mena que abunden a casa nostra"

Gràcies al TOT podem saber coses magnífiques de Sant Cugat i, al mateix temps, ombres de problemes que no aconseguim superar. Està molt bé que la nostra ciutat sigui una de les que millor recicla les deixalles, però no hem de tolerar que la pobresa afecti el 14%, que gairebé el 26% de les persones grans hagin de viure soles, que un 2,5% de les persones empadronades visquin en una habitació de lloguer per a la qual paguen uns 500 € al mes, que el 50% tinguin grans dificultats per fer front a les despeses d'habitatge, o que el 20% de la població afirmi que no té ningú amb qui parlar. (Dades del baròmetre municipal 2020).

Malgrat tot això, Aram Monfort, assessor de l'exposició Vila de Sant Cugat, 900 anys, diu que "allò que marca la diferència és la qualitat i l'estil de vida de Sant Cugat".

Una nit d'aquest estiu vaig gaudir d'un recital d'havaneres. Els Pescadors de l'Escala en van dedicar una al Simó, un jove disminuït físic i psíquic, que va en cadira de rodes. Unes senyores comentaven que en una ciutat gran el Simó seria una persona totalment anònima, en canvi en un poble petit tothom el coneix, tothom parla amb ell i ell se sent estimat. Això mateix passa a Sant Cugat, quan anant pel nucli central sovint trobem amics, coneguts o saludats, que ens fan sentir que som algú, que algú compta amb nosaltres. Potser aquest sentiment també forma part del nostre "estil de vida".

Però per aconseguir-ho és molt recomanable vincular-se amb alguna de les moltes entitats de tota mena que abunden a casa nostra: polítiques, socials, econòmiques, culturals, de barri, de lleure, d'esport, etc. I, en canvi, la taxa d'associacionisme no arriba al 17%. Ens ho fem mirar?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem