Sant Cugat confinat

Article d'opinió d'Alexandre parlant del confinament pel coronavirus

Confesso que el confinament no ha tingut una incidència elevada en la meva vida personal, ja que el fet de romandre hores reclòs per necessitat de concentració és el pa de cada dia per a un escriptor. Però, és clar, com dic als amics que m'ho pregunten: entre poc i massa, la mesura passa. Per aïllada que sigui una feina, és obvi que el qui la fa té altres inquietuds, incloent-hi l'exercici físic.

Des del meu estudi veig perfectament el canvi espectacular que ha experimentat la rambla del Celler amb el confinament. De ser un carrer dinàmic, ple de vida i dels més emblemàtics de Sant Cugat, ha passat a ser una àrea gairebé deserta per on circulen només alguns autobusos, poquíssims cotxes i comptadíssimes persones que van a comprar menjar, a la farmàcia o a llençar les escombraries. Em consta que aquesta és la tònica habitual a tot el municipi, cosa que diu molt del caràcter disciplinat i responsable dels santcugatencs.

Romandre a casa durant setmanes sense poder sortir té un efecte directe en les persones, sobretot en l'aspecte psicològic. La ciència, per exemple, ha fet molts experiments sobre el comportament humà tancant un o més individus en un mateix espai durant temps per veure'n les reaccions, i és que no hi ha telèfons, ni ordinadors, ni xarxes socials que puguin suplir el contacte humà directe. Renunciar-hi implica, en el millor dels casos, la neurosi. Per sort, vivim un confinament puntual i, per tant, cal extreure'n els avantatges que té, que són molts, especialment en el coneixement d'un mateix. El coronavirus ha provocat milers de morts arreu del món, ara és tasca de la humanitat que d'un gran mal en surti un gran bé.

 
Comentaris

Destaquem