Sant Cugat, dormitori

Tot i que ens hem convertit en ciutat dormitori, rica en tots els sentits, espero que en les dècades vinents Sant Cugat desperti tot el que es cou dins les llars dels artistes i intel·lectuals, ja que la vitalitat és molt ferma, com ho demostra el continu moviment de gent del món cultural.

Recordo l'arribada de Gabriel Ferrater, que avui ens fem tan nostre i que l'hem integrat com un santcugatenc de soc-arrel. Si això ha estat així és perquè ell va participar, els últims anys de la seva vida, amb el jovent del poble. I aquest jovent ha mantingut viva la seva memòria durant els anys. Cal recordar que, en el moment que ell va venir a viure aquí, els joves del poble, llavors amb gairebé quinze mil habitants, generaven accions que desenvolupaven tot un teixit cultural i on ell participava.

Són anys transformadors com passava a Europa, a partir del moviment juvenil del Maig francès del 68. Com va fer Gabriel Ferrater, varen vindre a viure aquí Apel·les Fenosa, José M. Valverde, Ricard Sala, Rudolf Häsler, Àngels Ribé, Maria Teresa Codina, Joaquim Chancho, Baltasar Porcel...

Ara malgrat tot l'enrenou dels creadors que els bull la creativitat, a Sant Cugat segueixen sent també dormint cultural. És el moment que el sector desperti i comenci a participar en el futur de la ciutat, ja que hem perdut pistonada. Personalment, em complauria molt viure una nova onada santcugatenca, com la viscuda en els anys de Gabriel Ferrater. Ara és l'administració qui marca les directrius segons els seus idearis polítics, no només de ciutat elitista, també amb les seves polítiques fa que ens tornem cada cop més dormilegues de la gran cultura.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.