Sant Cugat, ens marca

Els pobles on naixem ens marquen. Per aquest santcugatenc de quasi tres quarts de segle, fa seixanta anys que en el Casal Parroquial va viure la força de l'art i hi realitzà la seva primera exposició. Sant Cugat m´ha marcat la vida, és com un altre fill meu.

Molts ens estimem amb gran profunditat els artistes pioners, com Teresa Farrés, Francesc Cabanas Alibau i Josep Grau Garriga, ja que ens han marcat. Aquí ara fa quaranta-quatre anys, vaig crear la primera Biennal d'Art Contemporani, dins el Congrés de Cultura Catalana, recollint la tradició avantguardista que havia marcat la Casa Aymat i els artistes que hi varen passar. Era el final del franquisme, amb Lluís Lletjos com a alcalde, i aquella primera mostra exposada a set seus diferents de la ciutat, va ser el primer esclat d'una biennal, que ara acaba d'obrir portes a Barcelona, perquè l'alcaldessa Mireia Ingla, no ha volgut donar cap mena de suport ni cedint un espai per ser inaugurada al meu poble.

La força d'un país no sols està en l'administració sinó que principalment en la societat civil, tal com ho vàrem demostrar en el passat i com hem demostrat avui amb la XXII Biennal, totalment sostinguda per la iniciativa privada.
La meva constant ha estat quasi en solitari, per a situar el nostre poble entre els pobles d'art del país, i estic molt satisfet, ja que la majoria dels intel·lectuals del país el reconeixen. Ara la Biennal compleix quaranta-quatre anys a l'avantguarda de l'art jove.

Ara que ja camino cap als tres quarts de segle de vida i observant la negativa sensibilitat del meu ajuntament, que ens vol dormilega, aquest galerista quasi sense força manifesta que si la ciutat no vol la Biennal, doncs aquesta és l'última, ja que no em queden forces, per lluitar contra un poder desconegut.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.