Passejant per Sant Cugat, he observat molts menors de 18 anys conduint els famosos cotxes "taca". La ciutat és moderna i innovadora, però em pregunto: cal tenir-ho tot abans d'hora o només és que la impaciència juvenil s'està convertint en un clàssic local?
Com a psicòloga, crec que aprendre a esperar és essencial. Saber dir "no" quan toca —per exemple: "Ara no pots tenir cotxe"— i oferir alternatives: "Hauràs d'esperar que et pugui portar" o "Revisa els horaris de bus i planifica't", ajuda els adolescents a desenvolupar autonomia i resiliència.
Si no aprenen a tolerar la frustració ara, es trobaran amb situacions futures en què la vida els dirà "no"... i no sempre serà tan amable com un pare o mare que diu "ara toca esperar". Donar-ho tot abans d'hora no és una bona inversió a llarg termini: impedeix que desenvolupin un caràcter pacient i responsable.
Millorar el transport públic, especialment entre instituts i en horaris nocturns, podria facilitar alternatives segures i accessibles, reduint la pressió de voler-ho tot ja. Així, Sant Cugat fomentaria benestar emocional, autonomia i maduresa, i els cotxes "taca" deixarien de ser la solució immediata a tot.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok