Sant Cugat en perill

"Sant Cugat ha sabut salvaguardar-se de la mentalitat depredadora del negoci del totxo"

Sant Cugat del Vallès constitueix un model de ciutat que malauradament és força singular a Catalunya, un model admirat perquè, malgrat les barbaritats urbanístiques comeses pel franquisme, ha sabut salvaguardar-se de la mentalitat depredadora del negoci del totxo que, si pogués, asfaltaria boscos sencers per fer-hi blocs de pisos, com més alts millor, i destruiria els hàbitats de totes les espècies animals que s'hi alimenten. Justament la crescuda demogràfica d'aquests darrers anys, sobretot del 1990 ençà, provinent en la seva major part de Barcelona, n'és una prova. Farts de ciment, trànsit rodat, contaminació atmosfèrica i pressió ambiental, els barcelonins han fugit de la capital a la recerca de municipis amb més qualitat de vida, on predomini el verd, on els infants creixin envoltats de natura i on, en definitiva, es respiri millor.

Aquesta qualitat de vida és molt difícil de sostenir com més gran es fa una ciutat, perquè l'especulació del sòl, la massificació i els alts índexs demogràfics ho fan impossible. Sant Cugat, com dic, ha preservat el seu territori fins al punt que n'hi ha prou de voltar un dia per Barcelona o pels municipis del seu entorn per veure'n la diferència. He perdut el compte dels visitants que m'han glossat la diferència de ritme existencial que es respira a Sant Cugat, comparat amb el seu. Doncs bé, ara l'actual govern municipal, amb el projecte Ragull Centre, vol acabar amb aquest model i convertir Sant Cugat en un municipi vertical construint-hi un conjunt de gratacels que trenquin l'estabilitat aconseguida. És un atemptat inadmissible que mereix una resposta enèrgica de l'oposició i de la ciutadania.

 
 
Comentaris

Destaquem