Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
També al Condis que hi ha al carrer de Girona. Al Mercadona del carrer de Valldoreix. Al Mercadona del mercat de Mira-sol. Al Mercadona que hi ha a la rambla del Celler. Al Veritas de Lluís Companys. A l’Opencor de rambla del Celler. Al Lidl de Via Augusta. O al Centre Comercial Eroski.
Una ampolla d’oli, un cartró de llet, una llauna de tonyina. O cereals per fer farinetes per a nens. 150 voluntaris t’atendran (gràcies per endavant). No hi ha excusa per no trobar un lloc i un moment per anar divendres o dissabte a comprar menjar que no és per a nosaltres, sinó per a gent que ho necessita molt més que nosaltres.
Dies com els dos que dura el Gran Recapte no haurien d’existir. Com no hauria d’existir el dia de la lluita contra la violència de gènere o el de la lluita contra la sida. Però mentre hi hagi gent que passi gana, desgraciats que peguin les dones i malalts amb el VIH serà necessari combatre-ho. I per combatre-ho, primer cal ser-ne conscient.
I en una sola setmana han coincidit les tres jornades de conscienciació i que, per desgràcia, expliquen per elles mateixes els grans mals de la nostra societat imperfecta. Mai havíem tingut tan benestar, però encara no el sabem repartir. Mai havíem tingut tants motius per tenir afecte però encara hi ha homes que apallissen la seva parella. I per desgràcia encara hi ha malalties incurables, cosa que ens recorda la vulnerabilitat humana.
A l’altre extrem, i molt respectables, hi ha veus que critiquen iniciatives com el Gran Recapte perquè consideren que aquest acte de solidaritat és en realitat un acte de caritat i de mala consciència d’un sistema malalt.
Puc estar d’acord amb el diagnòstic; el sistema hauria de ser capaç de redistribuir la riquesa de tal manera que, com a mínim, tota la població tingui garantides les necessitats bàsiques. Però el fet d’estar d’acord amb aquest principi no ens hauria d’impedir, malgrat tot, de participar en un cap de setmana d’aquestes característiques. Perquè mentre no es cus la ferida, la tireta continua sent necessària. Aquest cap de setmana aniré a portar menjar pel Gran Recapte. I hi portaré els meus fills perquè també els més menuts siguin conscients que no tothom té la mateixa sort que ells.
Segueix a @jofrellombart a Twitter.
Una ampolla d’oli, un cartró de llet, una llauna de tonyina. O cereals per fer farinetes per a nens. 150 voluntaris t’atendran (gràcies per endavant). No hi ha excusa per no trobar un lloc i un moment per anar divendres o dissabte a comprar menjar que no és per a nosaltres, sinó per a gent que ho necessita molt més que nosaltres.
Dies com els dos que dura el Gran Recapte no haurien d’existir. Com no hauria d’existir el dia de la lluita contra la violència de gènere o el de la lluita contra la sida. Però mentre hi hagi gent que passi gana, desgraciats que peguin les dones i malalts amb el VIH serà necessari combatre-ho. I per combatre-ho, primer cal ser-ne conscient.
I en una sola setmana han coincidit les tres jornades de conscienciació i que, per desgràcia, expliquen per elles mateixes els grans mals de la nostra societat imperfecta. Mai havíem tingut tan benestar, però encara no el sabem repartir. Mai havíem tingut tants motius per tenir afecte però encara hi ha homes que apallissen la seva parella. I per desgràcia encara hi ha malalties incurables, cosa que ens recorda la vulnerabilitat humana.
A l’altre extrem, i molt respectables, hi ha veus que critiquen iniciatives com el Gran Recapte perquè consideren que aquest acte de solidaritat és en realitat un acte de caritat i de mala consciència d’un sistema malalt.
Puc estar d’acord amb el diagnòstic; el sistema hauria de ser capaç de redistribuir la riquesa de tal manera que, com a mínim, tota la població tingui garantides les necessitats bàsiques. Però el fet d’estar d’acord amb aquest principi no ens hauria d’impedir, malgrat tot, de participar en un cap de setmana d’aquestes característiques. Perquè mentre no es cus la ferida, la tireta continua sent necessària. Aquest cap de setmana aniré a portar menjar pel Gran Recapte. I hi portaré els meus fills perquè també els més menuts siguin conscients que no tothom té la mateixa sort que ells.
Segueix a @jofrellombart a Twitter.