Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Des de principis d'aquest any, el Govern espanyol s’esforça en intentar convèncer-nos que l’economia s’està recuperant tant sí com no, amb l'argument que la prima de risc, la borsa i altres dades macroeconòmiques cada dia són millors, referents econòmics que la majoria de la població no coneix. Per contra, una bona part de la ciutadania continua patint els veritables estralls de la crisi en forma de desigualtats socials. Malauradament, cada dia que passa condemna a aquelles famílies que no siguin capaces de sortir-se’n aviat, a viure en aquest llindar entre la marginalitat il’exclusió social
Certament, el nostre entorn més immediat, la nostra ciutat, no és precisament un dels més castigats per la crisi. Més encara si es compara amb els municipis veïns que pateixen un índex d’atur, i per tant de pobresa, dramàtic. Això podria convertir Sant Cugat en un municipi insensible i aliè davant del dolor de tantes famílies catalanes. Els santcugatencs i les santcugatenques podríem refugiar-nos en una bola de vidre i mirar-nos el que està passant al nostre voltant com si allò no anés amb nosaltres.
Lluny d’optar per aquesta actitud, Sant Cugat s’ha unit en diverses ocasions a la protesta i la denúncia ciutadana davant de tanta injustícia social. L’Assemblea pels Drets Socials constituïda a la nostra ciutat n’és l’exemple més palpable. Així, ha impulsat protestes, de forma paral·lela a les que s’han desenvolupat a altres ciutats, per motius molt diferents.
D'una banda, hem sortit al carrer per defensar un transport públic accessible per a tothom, no només reclamem que s'abaixi el preu del transport públic, tal i com també s'han rebaixat els salaris, sinó que Sant Cugat passi a formar part de la Zona 1. Volen denunciar el que és injust mobilitzant amb motiu de diverses vagues generals i, recentment, està clar que els santcugatencs i les santcugatenques patim un greuge comparatiu que cal eradicar.
En segon lloc, també hem sortit al carrer per exigir una altra vegada una educació pública de qualitat i en català, davant les retallades que ha sofert aquest sector i els intents ingents i permanents del Govern espanyol per carregar-se el model d'immersió lingüística del Principat i l'ús del català al País Valencià i a les Illes.
D'altra banda, el passat dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, també vam sortir al carrer per tal de mostrar el nostre rebuig a la proposta de modificació de l'actual llei de l'avortament. Una iniciativa que respon a aquesta obsessió del sector més ultraconservador del govern del PP per fer contents la Conferència Episcopal Espanyola. També vam denunciar, un any més, les desigualtats salarials entre homes i dones, que encara avui existeixen en el món laboral.
Finalment, la nostra ciutat ha estat a l'alçada del que el nostre país necessita si volem assolir amb èxit la nostra emancipació nacional. Hem sortit al carrer per demanar poder votar si volem ser un estat independent, formant part d'una cadena humana el passat 11 de setembre i hem exercit el Dret fonamental de Petició, a través de la campanya de recollida de peticions que l'ANC va organitzar a la ciutat.
Així doncs, és clar que formem part d'una ciutat compromesa i disposada a vetllar pels nostres drets més fonamentals. Són aquest tipus de coses les que em fan sentir orgullosa de ser santcugatenca i sentir-se orgullós de la teva ciutat és el pas previ a estimar-la i intentar fer-la encara molt millor.
Certament, el nostre entorn més immediat, la nostra ciutat, no és precisament un dels més castigats per la crisi. Més encara si es compara amb els municipis veïns que pateixen un índex d’atur, i per tant de pobresa, dramàtic. Això podria convertir Sant Cugat en un municipi insensible i aliè davant del dolor de tantes famílies catalanes. Els santcugatencs i les santcugatenques podríem refugiar-nos en una bola de vidre i mirar-nos el que està passant al nostre voltant com si allò no anés amb nosaltres.
Lluny d’optar per aquesta actitud, Sant Cugat s’ha unit en diverses ocasions a la protesta i la denúncia ciutadana davant de tanta injustícia social. L’Assemblea pels Drets Socials constituïda a la nostra ciutat n’és l’exemple més palpable. Així, ha impulsat protestes, de forma paral·lela a les que s’han desenvolupat a altres ciutats, per motius molt diferents.
D'una banda, hem sortit al carrer per defensar un transport públic accessible per a tothom, no només reclamem que s'abaixi el preu del transport públic, tal i com també s'han rebaixat els salaris, sinó que Sant Cugat passi a formar part de la Zona 1. Volen denunciar el que és injust mobilitzant amb motiu de diverses vagues generals i, recentment, està clar que els santcugatencs i les santcugatenques patim un greuge comparatiu que cal eradicar.
En segon lloc, també hem sortit al carrer per exigir una altra vegada una educació pública de qualitat i en català, davant les retallades que ha sofert aquest sector i els intents ingents i permanents del Govern espanyol per carregar-se el model d'immersió lingüística del Principat i l'ús del català al País Valencià i a les Illes.
D'altra banda, el passat dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, també vam sortir al carrer per tal de mostrar el nostre rebuig a la proposta de modificació de l'actual llei de l'avortament. Una iniciativa que respon a aquesta obsessió del sector més ultraconservador del govern del PP per fer contents la Conferència Episcopal Espanyola. També vam denunciar, un any més, les desigualtats salarials entre homes i dones, que encara avui existeixen en el món laboral.
Finalment, la nostra ciutat ha estat a l'alçada del que el nostre país necessita si volem assolir amb èxit la nostra emancipació nacional. Hem sortit al carrer per demanar poder votar si volem ser un estat independent, formant part d'una cadena humana el passat 11 de setembre i hem exercit el Dret fonamental de Petició, a través de la campanya de recollida de peticions que l'ANC va organitzar a la ciutat.
Així doncs, és clar que formem part d'una ciutat compromesa i disposada a vetllar pels nostres drets més fonamentals. Són aquest tipus de coses les que em fan sentir orgullosa de ser santcugatenca i sentir-se orgullós de la teva ciutat és el pas previ a estimar-la i intentar fer-la encara molt millor.