El Sant Cugat vell

El Sant Cugat, que camina cap als cent mil habitants, està començant a ser una ciutat que oblida el seu passat. En els darrers anys, estem veient com van desapareixent les cases de poble que eren construccions de determinades èpoques –finals del segle XIX, i principis del XX-. Realment, som un país avesat a veure com, per progressar, és imprescindible enderrocar tot el que ens fa olor d’antic', i amb aquesta filosofia, aviat l'antic es limitarà al Monestir, perquè només aquest quedarà dempeus. Diuen que aquestes cases de poble no tenen gens d'importància, quan són les que conformaven carrers i places de l’antic poble.

La veritat és que només compten i es practiquen les polítiques que protegeixen una construcció desenfrenada, com la que ara es vol fer al barri del Monestir, que només veu el valor econòmic dels metros quadrats del terreny del camp, com lloc per construir un centre que sols defensa el tripartit. I si miréssim de protegir i incentivar les polítiques de manteniment i ajuts a construccions mes de l’essència del poble de tota la vida? Mirant el passat, ben segur que no es deixaria construir un bloc de pisos impersonal a la plaça d’Octavià i que s’enderroqués la Masia de Cal Xerina, més coneguda com “Cal Llorençones”. El barri del Monestir n’és un clar exemple començant pel carrer de La Creu i les antigues cases dels Monjos de les quals en queden ben poques, tot i que eren cases amb dos-cents anys d’història i continuant pel carrer d’Orient, amb cases de fa cent anys, on actualment, s’hi estan construint més blocs d'habitatges. Als altres carrers també s’han enderrocat cases, però, s’han conservat les seves façanes, cosa que és d’agrair.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.