Santcugatenques, que no us enlluerni el llenguatge inclusiu

No per dir-ho diferent, la realitat és diferent. A què m'estic referint? A l'enganyifa que com a dones estem acceptant sobre l'ús d'un llenguatge inclusiu per demostrar que la societat està canviant i està sent més inclusiva.

A l'administració, a l'àmbit educatiu, a la política... A tots els àmbits s'està fent un esforç i s'està fent malabarismes lingüístics per dir la "presidència", el "personal de vol", el "funcionariat"... En comptes d'usar la corresponent forma masculina. Si el tema us preocupa, podeu consultar la guia sobre llenguatge inclusiu de la Generalitat.

Però la veritat és que estem començant a caure en el ridícul: "Sant Jordi i Santa Jordina"?, "el tió i la tiona"? Els "homenets i les homenetes"? És aquest el món que volem? Cap a on anem? Cap a un món realment inclusiu on imperin els valors de la igualtat, de la solidaritat? O cap a un món d'aparences lingüístiques, en el qual ens sentim millor si es diu "els catalans i les catalanes"?

La veritat: menys invents lingüístics i més acció real. Això és el que des de la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat demanem. No per dir "les mares i els pares" estem evitant que siguem nosaltres les que reduïm la nostra jornada laboral per atendre els fills; nosaltres, les que deixem d'anar a la feina si estan malalts i en últim terme, nosaltres, les que perdem oportunitats laborals per tenir cura dels fills a càrrec nostre.

Per tant, santcugatenques i dones en general: no ens hem de sentir ofeses si no ens diuen benvingudes i benvinguts. Que no ens enlluernin les paraules boniques, sinó les accions reals.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.