Un segle d'història

Arribar a desembre i fer una mirada enrere és un clàssic. Pensem en els moments que més ens han marcat: pèrdues, oportunitats, decisions... I és que aquest 2019 ha coincidit la mort de l'estimat avi Pasqual amb la celebració dels 100 anys de casa nostra.

La casa dels meus avis, on vivim, va ser construïda l'any 1919. A principis del s. XX Sant Cugat va apostar per la modernitat, fet que es constata amb la inauguració dels ferrocarrils l'any 1917 o la fundació del club de golf.

L'any 1952 els meus besavis van adquirir la casa per venir a estiuejar, Sant Cugat era un bon lloc on venir a passar les vacances i fugir de Barcelona. Aquí és on el meu avi, Pasqual d'Ossó, es va enamorar del poble i va participar en la construcció de la ciutat que avui coneixem. L'estiu en què Pasqual feia 13 anys, la família d'Ossó va comprar la propietat, i així es va convertir en el primer de molts més.

El 1966 es van casar els meus avis i van anar a viure a Sant Cugat. Amb el pas dels anys amics seus acabats de casar de Barcelona també es van traslladar a Sant Cugat, ciutat assequible pels joves d'aquella època (no pels d'ara), formant una colla d'amistats entre nouvinguts de Sant Cugat que duraria per sempre. Casa nostra ha estat sovint escenari de gresca, ja que durant tota la vida els avis han sabut divertir-se i crear bons moments amb la família i els amics.

Com que la casa era massa per a un matrimoni que ja es començava a fer gran, cap al 1998 es van fer reformes per tal de dividir l'habitatge en dos, a baix els avis i a dalt la família nombrosa. La casa ens ha vist créixer a quatre generacions i ha estat testimoni de la sort d'aprendre a estimar-nos i a compartir com ho han fet sempre els avis amb nosaltres, posant a la família per davant de tot.