La segona residència... pública?

El govern de la ciutat continua instint amb la idea de fer una residència per a la gent gran de la pitjor de les maneres. Li diuen pública als quatre vents, però no és or tot el que lluu. L'Ajuntament té la idea de fer una concessió de 75 anys -qui sap on serem ja tots plegats– a una empresa o entitat privada que construirà i explotarà la gestió d'aquesta futura residència.

Fer entrar un particular en l'equació, per més simpàtic que sigui, involucra rendibilitat i negoci. Aquesta fórmula ens aboca a un model mixt entre places privades i concertades. Per tant, de manera més immediata el que tindrem serà una residència amb el total de les seves places privades, perquè el particular pugui anar amortitzant la inversió, que s'aniran concertant mitjançant els concursos de la Generalitat.

I, si bé les places concertades es consideren públiques a efectes de recompte, aquesta residència no en tindrà més que el 70% del total. I podria semblar que en són moltes. El problema és que no hi ha cap compromís previ ni cap garantia que la Generalitat concerti places en aquesta residència de forma imminent. Molt menys que les concerti totes de cop.

En definitiva, el govern local aposta per una maniobra amb moltes incerteses i hipoteca un terreny públic, que és de tots, a tants anys impedint-nos fer marxa enrere si la fórmula no surt bé. La gent gran necessita garanties i serveis públics de qualitat. És clar que la Generalitat té una política nefasta en aquesta qüestió, però això no vol dir que hàgim d'escollir la 'pitjor millor solució'.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.