La segona tapada del 3 de 9 amb folre

'Volem pensar que "si no ho ha fet cap dona fins ara, per alguna cosa serà" i "la colla no està preparada per tenir dones a segons quines posicions" són llasts superats del passat'

Vaig pujar sobre la soca del nostre primer 3d9f davant mateix de la catedral de Tarragona. El camí per arribar-hi no havia estat senzill, però portàvem el castell amb la il·lusió i el convenciment de qui s'ha deixat la pell a cada assaig, cada reunió i cada diada anterior. La resta de colles ens donaven suport. Les mirades i els somriures nerviosos es creuaven arreu. Malgrat tot, vam caure.

Al cap d'una estona se'm va apropar una nena entre la gentada. Portava casc i camisa vermella; sens dubte canalla d'una altra colla. Em va mirar, curiosa, tot alçant el cap i em va dir mentre saltava a abraçar-me. "Has pujat de segona tapada? Que valenta!" Una enxaneta dient-me valenta a mi? Alguna cosa no tenim ben entesa.

Volem pensar que "si no ho ha fet cap dona fins ara, per alguna cosa serà" i "la colla no està preparada per tenir dones a segons quines posicions" són llasts superats del passat. Malauradament segueixen tenint tot el seu pes, categòric, definitiu i irrefutable: en les decisions tècniques, en l'opinió de la colla, en la seguretat i en l'autoestima de qui es troba al seu abast.

El compromís d'una castellera és amb la colla, és amb el projecte col·lectiu. No té cap sentit intentar entendre el 3d9f des d'una òptica personal, per molt anecdòtic que sembli el color, l'edat, el gènere, el sexe o qualsevol altre aspecte de qui ocupa una posició concreta. Però no dubteu que queda molt camí, i que seguirem fent castells fins que el lloc que ocupem en un castell esdevingui irrellevant en lloc d'una mostra de valentia.

Fins que les acotxadores, dosos i enxanetes de totes les colles tinguin clar que les més valentes són elles!

 
 
Comentaris

Destaquem