Segrestats

Vivim temps convulsos, avui en dia degut en gran part a quelcom dit Covid-19. Si, una pandèmia que hem patit i encara patim, però de la que en realitat en sabem ben poc. Bé, jo no diré res més sobre el tema perquè ni sigui que em diguin alguna cosa...

A casa nostra, Catalunya, tampoc les coses no és que siguin molt clares, tot just la setmana passada vàrem viure un episodi al dit Parlament de Catalunya que sembla no el deixa massa bé, però en aquests temes tan obscurs de la política millor no posar-se de cara perquè ens la podrien trencar, no diré res més no sigui que em diguin alguna cosa...

Podria parlar-vos del sistema democràtic hispànic de partits que es va inventar allà pels anys 78, ui!! No, no, que em dirien alguna cosa. Ara intentaré parlar de la política municipal... política muni... pol...millor que no, em podrien dir alguna cosa com antidemocràtic o pitjor.

Podria, ara si, parlar de quelcom tan poc compromès i tan edificant com l'esport... Hòstia no!!! Que ens podrien treure la subvenció. Bo, doncs, us parlaré dels "valors"... els valors són... els valors són... Bé, posaré un exemple clar perquè tots/es ens hi entenguem:

L'altre dia vaig anar a veure un partit X i al meu costat hi havia un pare que escridassava al seu fill, un nen, perquè no donava quelcom com una puntada de peu al seu contrincant. De tant en tant també esmentava la família de l'àrbitre, els devia conèixer i vaig sentir que a la banqueta hi havia nens de l'equip que havien estat descartats perquè les alineacions es fan per guanyar que és el bé principal i prioritari. Les caretes dels descartats eren tot un poema.

És molt clar, l'esport és competició per damunt de tot.

Voleu dir que estem segrestats?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.