Sense nom, sense memòria, sense justícia

Si les dones haguéssim escrit la història, Llibertat Ródenas, Maria Salvo, Neus Català o Conxa Pérez serien noms de referència. Però ens han educat en una memòria mutilada, on les lluitadores són secundàries o, directament, invisibles. L'oblit no és casual ni fortuït, des de sempre ha format part d'una estratègia. Si no tenim referents, es dilueixen les experiències i no podem aprendre d'elles.

Venim d'una genealogia de dones valentes que van desafiar el poder. Que van patir presó, exili i repressió. Que van ser esborrades, però no vençudes. Una d'aquestes dones va ser la meva àvia, Maria Harris, que va passar per l'horror del camp de concentració de Ribesaltes, com tantes altres, simplement per ser una dona que es va resistir i va defensar la llibertat davant del feixisme. La seva història, com la de tantes, va ser silenciada. Però el seu llegat no s'ha perdut, mal que pesi a alguns.

La invisibilització i absència de les dones ha sigut una constant al llarg de la història i la seva participació en la construcció de la societat en tots els àmbits, ha sigut volgudament minoritzada i fins i tot esborrada. Cal reescriure la història, perquè tot i silenciades les dones hi són i també han jugat un paper determinant.

Avui, l'amenaça continua. Per tot això, aquest 8M no només vull reclamar igualtat, sinó que exigeixo memòria. La memòria no és el passat, és el nostre present i el nostre futur. L'oblit és una forma de repressió i recordar, en els temps que corren, és un acte revolucionari.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.