Sense previsió

Per una ciutat és molt important que allò que forma part de les infraestructures públiques sigui d'ús massiu de la seva població i que a més esdevinguin punts de cohesió social, ja sigui un parc, una plaça, un centre esportiu, etc.

Portem gairebé sis anys i tres alcaldies demanant que l'Amfiteatre del Vallès s'acabi d'enllestir, però malauradament un equipament amb tant de potencial està desaprofitat sense visos de canvi. Entenem que hem patit una pandèmia, però tenint en compte que és un lloc obert amb aforament limitat es presenta com una alternativa a espectacles de petit format que garanteixen les mesures de seguretat. És descoratjador que encara no tinguem una política d'usos i un calendari d'activitats que potenciï el barri, els negocis i les entitats culturals del poble.

D'altra banda, la reixa perimetral continua a trams. No tenim constància de si s'acabarà o quan es licitarà una nova empresa que pugui enllestir-ho. No es tracta d'un tema de previsió sinó de ganes i això es veu en el manteniment, que deixa molt a desitjar entre murs que encara resten a l'espera que es pintin. Porto des de 2018 escrivint opinions al TOT i crec recordar que aquesta és com a mínim la tercera vegada que faig referència als Jardins del Vallès, m'encantaria que fos l'última, però després de sis anys l'esperança que l'amfiteatre estigui operatiu és com una quimera.

Una llàstima, és un lloc bonic amb grans vistes i tranquil. Va ser un espai treballat amb il·lusió des de la Xarxa, lluitat als Pressupostos participatius. Tres alcaldies no han estat capaces de finalitzar-lo, potser calen 6 anys més.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.