Els sentiments de Felix Mendelssohn

Aquest any els reis m'han portat una entrada per un concert al Palau de la Música, així que diumenge passat vaig anar a escoltar la Serenata de Txaikovski i l'Octet de Mendelssohn. Abans d'anar a un concert sempre investigo les obres i una cosa que em va sorprendre molt és que Mendelssohn va escriure el seu Octet amb només 16 anys.

Us asseguro que si escolteu l'obra sense saber l'edat, mai diríeu que allò és la creació d'un adolescent: hi ha una sensibilitat i una expressivitat que no són comuns en aquesta edat. És cert que hi ha una part de la genialitat de l'artista, però també hi ha una altra part que depèn de l'educació rebuda que t'ensenya a expressar els sentiments més nobles.

En aquest sentit, recordo un fet que em va canviar la meva visió del cinema: quan estava al seminari un catedràtic de cinema de la UB ens va fer un cinefòrum sobre la pel·lícula La habitación de Marvin. Per mi el cinema era un mitjà d'entreteniment, però el comentari d'aquell expert em va fer descobrir la seva capacitat per expressar situacions íntimes del cor humà. Així, el cinema es converteix en una mena de poesia audiovisual. Tant de bo que sapiguem comunicar a les noves generacions els sentiments més nobles del cor humà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.