Em sento insegura

Fa gairebé trenta anys que visc a Sant Cugat i mai havia tingut la sensació d'inseguretat que tinc ara. Serà perquè en menys de dues setmanes he sofert dos intents de robatori. Sortosament, me n'he lliurat, però m'ha posat una por al cos que no m'agrada. No m'agrada viure amb por.

I no parlo de situacions viscudes a les tres de la matinada (que tampoc tindria cap disculpa). A mi m'ha passat a plena llum del dia. Ho comento al xat de veïns de l'Eixample i veig que no soc un cas aïllat. Una mare amb la seva filla d'onze anys perseguides per dos joves; a una altra, li van robar la bossa; a un altre, li han buidat el dipòsit de gasolina; a una altra li roben el mòbil amb violència... i suposo que si pregunto més, molts més casos hi haurà. I encara tinc al cap el que li va passar a un amic fa tres mesos que, intentant aturar a un lladre, encara està convalescent de l'envestida tan violenta que li va fer! I el lladre, enxampat, a l'espera de judici... i al carrer.

Què està passant? Sant Cugat no havia estat mai tan insegura! Per què sobrevolen els helicòpters? Per què hi ha tan poca llum a segons quins carrers? (aquest és de traca. Hi ha carrers molt foscos! Estalvi de llum a canvi de menys seguretat?) Per què no hi ha més policia patrullant? Per què els agafen i els deixen anar de seguida? Estan tornant a entrar a sac a les cases... Aquests són els comentaris que fa qualsevol ciutadà quan parles del tema.

Sabem que molts són reincidents. La mateixa policia va amb fotos perquè les víctimes puguin identificar-los. Entenc que poca cosa poden fer quan les lleis són les que són, però potser exigir més reforços davant el que estem vivint, o canviar prioritats, com ocupar-se més de la seguretat i no tant de si un gos va o no lligat, ajudaria.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.