Seria molt demanar?

El cap de setmana passat vam anar a Londres per temes familiars. Ens vam instal·lar als afores, a uns quaranta minuts del centre, en una bonica zona residencial que, salvant les distàncies i les òbvies diferències arquitectòniques, podria recordar a algun barri de Sant Cugat.

Només "recordar" perquè, a part de la gran quantitat d'aigua que tenen, el que fa que els parcs estiguin més que preciosos, ens va sorprendre la quantitat de gossos que tenen i amb els que conviuen d'una manera que vaig sentir certa enveja.

Els que heu estat a Londres coneixereu una mica el tipus de botiguetes que tenen (a part de les grans ja conegudes) i, sobretot, els forns-cafeteria. Són petits establiments, on la gent compra i surt, o es queda en una de les tauletes que tenen (pot recordar a algun de la nostra ciutat). El que els fa diferents, però, a part de la naturalitat amb què comparteixen taula quan ja no queda espai lliure (em va agradar), és la convivència gossos-humans. M'explico.

Els cans tenen grans espais per córrer lliurement (nosaltres, com sempre, a la cua d'Europa en això també). Allà els gossos poden entrar en qualsevol comerç. On vulguin! Ja sigui a la cafeteria, al restaurant, al pub o al supermercat. Allà són ben rebuts arreu, i n'hi ha moltíssims! Diria que més que aquí (almenys en aquell barri). I aquí ve l'altra gran, gran, gran diferència: en els tres dies que hem estat, no hem vist ni una caca de gos. Ni una!!! Ni una burilla a terra, ni un paper, ni res de res. Neteja espectacular.

Seria molt demanar que ens assembléssim una mica, només una miqueta??

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.