Serveis precaris impostos abusius

Sant Cugat sempre havia estat un referent com a model de ciutat. El seu creixement havia arribat a màxims històrics amb la modernització dels ferrocarrils que permetia plantar-se al centre de Barcelona en escaigs trenta-cinc minuts. Però des d'aleshores ha plogut i molt.

La ciutat presenta deficiències flagrants pel que fa a transport, només cal pensar en qui va ser l'il·luminat que va treure la parada de l'estació. Línies obsoletes, manca d'opcions de mobilitat, cap servei de lloguer de bicis, carència d'hospital, residències i centres d'atenció a nens amb discapacitat, serveis bancaris de pena i un llarg etcètera. Té moltíssimes coses bones, però ens hem relaxat i algunes ciutats del nostre entorn ens han passat pel davant.

L'entrada del nou impost de residus del 2025 imposada per la UE, magnifica encara més el problema que ja tenim els ciutadans; la sensació que els impostos que paguem no són equivalents als serveis prestats i que la taxa anual d'AMB, un IBI pels núvols i ara la imposició d'aquest nou pagament, ens constreny i ens ofega més i més fins que aquest sigui del tot insofrible.

No em nego a pagar impostos, em nego que ens trepitgin el cap i encara hàgim de donar les gràcies. El nou hospital o centre de dia planteja molts dubtes, allunyat i poc comunicat es desconeix, sempre tot d'amagatotis, en què consisteix i quins serveis podrà oferir. S'ha de reformular la inversió, però sobretot s'ha de tenir una previsió de com volem que sigui en un futur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.