Setembre, el dilluns dels mesos

Torna setembre i, generalment, torna la rutina. Per molt que les vacances t'encaixin o no en els mesos d'estiu, la sensació genèrica de pausa ens porta a magnificar la llosa que suposa el setembre. De la mateixa manera que fem amb els dilluns, setmana darrere setmana. Però quina culpa tenen els dilluns o els setembres? Potser no odiem els dilluns, sinó el capitalisme que ens fa agafar tan fort a aquests petits instants de llibertat, de poder fer amb el nostre temps el que -dins de les possibilitats materials de cadascú- el que bonament ens plau.

Quantes vegades hem sentit que el cap de setmana es resumeix en uns minuts? Que les vacances de Nadal duren ben poc i que l'estiu, per moltes escapades ràpides a la platja, se'ns continuen enganxant les cames a la cadira i no acabem d'expirar el cansament? Quantes vegades hem sentit queixes o nosaltres mateixes ens hem queixat, per pura enveja, d'aquells qui a l'estiu tenen més vacances que nosaltres - sobretot, els qui treballen o són part de la comunitat educativa?

Alhora, quantes vegades hem redirigit aquest cansament, aquesta enveja, aquest anhel de més temps per viure i no per treballar o, purament, sobreviure, en organitzar-nos per intentar canviar-ho, en aliar-se amb les companyes, en lloc de competir per qui té més o menys vacances, per recuperar la confiança en què, juntes i organitzades, podem plantar cara.

Quan es pensa que es té molt a perdre, es comencen a decorar les cadenes. El problema és que moltes de nosaltres ja no tenim res a perdre: el jovent no tenim oportunitats laborals dignes, per no parlar de possibilitat de pagar lloguers i d'emancipar-nos. El futur cada vegada pinta més negre entre l'auge de l'extrema dreta i la dretanització de la societat, així com el clar canvi climàtic que estem patint. Un llarg etcètera que no ens hi cabria en aquestes pàgines que fa que no ens ho puguem ni plantejar, que ens sigui inevitable i intrínseca la necessitat d'organitzar-nos.

No tenim res a perdre, tret les nostres cadenes. I tenim un món a guanyar en el que ho volem tot, no només caps de setmana o vacances al juliol: volem vides dignes en tots i cadascun dels sentits. Per això, si el setembre és el dilluns dels mesos, fem que l'octubre torni a ser de foc. Nou curs, mateixa lluita.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.