Setembre

Setembre és un mes màgic, il·lusionant i esperançador. Nova etapa postvacances, nous projectes de vida i estrena d'any lectiu per a petits, adolescents i joves estudiants. Qui fos nen de nou! Si tingués un llenç en blanc pintaria la meva infància de mil colors. Sabeu per què? Perquè estaria garantint en un percentatge altíssim una sana salut psicoemocional a la meva vida adulta.

Es parla molt de narcisisme, de maltractament físic i violència psicològica. Poc es parla de responsabilitat social, de protecció a les escoles o de la manca d'empatia amb les persones vulnerables. Per què? Perquè incomoda, ens porta temps i mirem el nostre propi melic.

Aquesta és una actitud quotidiana molt reflexionada amb una posada en escena de 10. Parlem d'assetjament escolar. Parlem de la realitat que s'hi viu. Perquè jo sé molt bé el que es pateix sent la mare de la víctima. Mai he donat testimoni per salvaguardar la meva intimitat i la dels meus fills, per no perjudicar a una institució amb renom. Avui, setembre 2025 ja no tinc res a perdre.

La víctima no és culpable. L'assassí silenciós (o no) sí que ho és. Les escoles no se'n fan responsables, et demanen que no denunciïs, justifiquen als agressors (són coses de nens) i et conviden a enfortir al teu fill perquè sàpiga defensar-se. He plorat, he suplicat, he estat una altra víctima del sistema. Tot i això, mai deixaré d'educar als meus fills en el respecte, en la bondat i la misericòrdia. Ser bona persona no és delicte. Ho és ser còmplice de l'agressor. Continuaré protegint i donant suport a la víctima fins al meu últim sospir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.