Shakespeare al parc i les places

És l'onzena edició d’una iniciativa de l’Associació Amics de Pedra i Sang que es va iniciar l’any 2005 per commemorar l’Any del Llibre i la Lectura amb obres de Víctor Alexandre, Pere Calders i també Shakespeare amb El somni d’una nit d’estiu.

I dic també perquè ara es tracta d’un monogràfic William Shakespeare amb Molt soroll per res, per una companyia barcelonina que la representa al Parc del Nord de la ciutat comtal cada estiu. Després Romeu i Julieta amb el títol de Giulietta segons versió de Txell Roda, seguida d’un peculiar Xècspir, una boutade feta amb fragments d’obres i personatges de l’autor anglès, per acabar amb Macbeth, la tragèdia del mal i la cobdícia per excel·lència, ambdues dirigides per Dolors Vilarasau, coordinadora i ànima d’aquest esdeveniment cultural.

Aquesta idea de treure el teatre a les places ha quallat a Sant Cugat fins al punt que hi ha de places, per exemple la de l’alcalde Magí Bartralot, també anomenada “dels pintors”, que té la característica positiva del seu recollit espai que, a la vegada, està començant a ser petita, situació ambivalent d’èxit i comoditat reduïda.

Les Lectures han evolucionat de la tauleta, la cadira i la llum per llegir de la primera vegada a la plaça de Sant Pere, en aquell moment de Pere San i que, finalment, tothom coneix com la plaça del Mercat Vell, fins a una dramatúrgia que inclou vestuari, escenografia mínima però prou adient, i teatre representat amb una llibreta a les mans dels intèrprets.

Però hi ha un altre aspecte que va lligat a les Lectures i és el vano, un element important en les nits d’estiu, que és l’obra original especialment concebuda per a aquesta manifestació cultural d’un artista conciutadà nostre. La llista és significativa: Paco Minuesa, Sergi Barnils, Imma Pueyo, Gemma Molera, Maria Fabre, Adolf, Josep Grau-Garriga, Josep Pla-Narbona, Lluís Ribas, Ignasi Bassó i aquest any l’escultor Pep Codó.

Ja fa molt de temps que escric, comento i exposo a qui correspon que les Lectures haurien de ser un Festival de Teatre al Carrer. Falta un petit pas que, com aquell del primer home a la lluna, era petit per ell però un gran pas per la Humanitat. Perquè el pas dels anys ha confirmat tres coses bàsiques.

Primera: tenim un grup important d’actrius i actors, de la ciutat, capaços d’afrontar produccions amb rigor i qualitat. Segona: l’experiència dels 10 anys anteriors ha servit, entre altres coses, per configurar un públic prou nombrós i habitual que va creixent any rere any. Tercera: l’estructura i el propòsit de les Lectures sembla concordar perfectament en un dels propòsits del nou govern municipal.

Carmela Fortuny, present a la roda de premsa de presentació de les Lectures d’aquest any, encapçala l’àrea de “Cultura, coneixement i projecció de la ciutat”. Fem el pas...?