Sí a la política, sí als polítics

Posaven totes les actuacions i totes les persones que es dedicaven a la política al mateix sac. Tot està igual... tots són iguals... tot els partits es tapen les vergonyes... sense tenir present que hi ha més de bo que de dolent. El que primer em va cridar l’atenció va ser que la conversa s’animava de to, i el segon, que no es distingís entre aquells que exerceixen el seu càrrec amb responsabilitat i aquells que se n'aprofiten. El primer és fàcil, la nostra cultura és de sang calenta, i ens anem abraonant i retroalimentant amb el discurs dels altres i el nostre propi, les converses pugen de volum, som mediterranis.

El segon argument el del descrèdit polític, està al carrer, a la premsa, a les converses de les famílies, és inherent, també en les mateixes organitzacions polítiques (no només de partit), n’hi ha que malparlen de la política mentre fan proselitisme polític, n’hi ha qui reneguen dels polítics “professionals” mentre es dediquen a fer política des de les seves entitats promovent un nou món, una nova realitat, unes noves relacions i miren de canalitzar l’opinió pública. Són falsos agents polítics infiltrats en el que els agrada anomenar la societat civil o associativa, que des del seu mitjà de comunicació, des de la seva plataforma ciutadana, des de la seva poltrona associativa del poble” es dedica a parlar malament sobre la “classe política” mentre actuen amb estratègia política. No s’adonen que ells ajuden a embrutar i enterbolir l’ambient polític, clar però “ells no ho són”, no volen estar al mateix sac dels qui acusen amb el seu dit inquisidor. 

Ara que està de moda fer política sense ser polític, ara que és ben vist gestionar recursos públics però sense ser polític i desmarcar-se dient que és un professional de la matèria. Ara que és tan fàcil disparar als i a les polítiques i quedar-se tan ample. Ara que el més normal és associar la corrupció i les males pràctiques a la política, o dir que la “vella política” és la que s’ha de transformar... Potser algú s’ha pensat que els moviments socials, o els assemblearis, o els solidaris són fruit d’aquest nou segle?

Reivindiquem la política com un bé necessari, canviem el que haguem de canviar, mantinguem el prestigi de les bones praxis, de la bona gent, de la majoria de persones que passen un temps de la seva vida dedicats a intentar fer el bé comú. Tots i totes les persones “polítiques” que conec, des de la seva visió ideològica defensen el que creuen que és millor, d’entrada crec en ells i em mereixen respecte. El respecte, la tolerància, la honestedat, la humilitat, el diàleg, el consens i el servei a la societat han de ser el seu full de ruta, i us ben asseguro que això és el que penso cada vegada que conec un polític o una política (tingui carnet o no, faci molt o poc temps que està en política), creieu-me som majoria, la resta una minoria és la que fa soroll i la que desprestigia la política.