Si la revolució té nom de dona, es diu Rojava

En un indret de les muntanyes al nord-est de Síria fa set anys va començar una revolució. La Revolució del poble kurd que trobava en Rojava, la part de la seva nació sense estat en territori sirià, l'oportunitat de construir un món nou enmig de la guerra.

Sovint nosaltres, que també voldríem construir-lo en aquesta part del planeta, ens sentim soles en un món que fa por. Les dones som assassinades. El planeta crema al servei d'un capitalisme voraç que acabarà amb el món si uns quants poden seguir enriquint-se. I com a treballadores treballem per sous de misèria, lloguers inassumibles, amb el jou de fer feina per uns pocs cada dia més rics.

I nosaltres que, tot i que volem construir un món nou, lluitem desesperançades, oblidem que a Rojava es van alçar per defensar el que era seu, el dret a viure dignament. I no ho van fer d'una manera qualsevol sinó amb les dones al capdavant, convençudes que si elles no eren lliures, la humanitat mai podria ser-ho.

Aquestes dones i aquest poble es preparen avui dia per una possible invasió turca: Erdogan pretén acabar amb la Revolució a Rojava. Perquè el capitalisme, el patriarcat i el racisme que Turquia, amb el suport de les potències internacionals, defensa és incompatible amb el que les kurdes construeixen. Un món on les dones existim, la terra és defensa i les treballadores decideixen sobre si mateixes.

Les kurdes acostumen a dir que els únics amics del seu poble són les muntanyes. M'agradaria pensar que a nosaltres també ens tenen. Que defensarem la seva llibertat, la nostra. Perquè en aquest combat contra la mort, nosaltres, com elles, també estimem la vida.