Si m’emprenyo, faig pintades a casa?

Jo potser sóc massa simple, ja ho reconec d’antuvi. Però fer pintades a la seu d’un partit polític, sigui del PP, del PDeCat, del PSC o del que sigui... ho trobo una gran falta d’educació i d’urbanitat ciutadana. Com també el que tira ous embrutant un edifici públic com l’Ajuntament o particular o fa destrosses en el mobiliari urbà per manifestar la seva disconformitat amb alguna decisió política.

Puc entendre i respectar que hi ha gent que estigui carregada de raons per protestar per un tema o altre, però no puc admetre que el ciutadà embruti o destrossi propietats públiques o privades de tercers. 

Perquè... quan per exemple ens molestem a casa amb una decisió de la nostra parella... ens dediquem a trencar una porta o a fer una pintada al menjador? Si algun/a lector/a respon afirmativament... doncs que s’ho faci mirar perquè no és un comportament massa normal; a més, estem perjudicant la nostra parella i haurem de rascar-nos la butxaca per assumir el cost de les destrosses. Però bé, si a casa aquest és el pacte que tenim amb qui convivim, doncs ja us ho fareu... feu tantes pintades com vulgueu fins a eliminar tota la vostra ràbia continguda, sigui per la raó que sigui.

Però al carrer, siguem cívics, responsables i respectuosos amb el que no és nostre i també amb el que és del conjunt de la ciutadania. No tenim cap dret a fer el que ens doni la gana. Més enllà que tot té un cost de reparació, també estem donant un mal exemple als nostres fills.

Com que encara em queden unes línies per acabar aquest article, posaré al mateix sac aquells que tiren papers o burilles de cigarret a terra o els que no recullen els excrements dels seus gossos; tots els que no són respectuosos amb l’entorn urbà.