El silenci

Ja han tornat a florir les magnòlies en els carrers del nostre poble i sembla ahir que en vaig parlar, però ha passat un any; no ens n'adonem, però els nostres nets jugaven amb nines o amb pilotes i ara acaben la universitat.

Bé, fa uns dies enraonava amb una família que ja fa alguns anys que van deixar la ciutat i es van establir aquí a Sant Cugat, i els vaig preguntar que era el que més valoraven d'haver fet aquest canvi; em podien haver contestat moltes coses, no sé, poder pensant en els seus fills, el que va ser per ells començar en una nova escola, trobar una llar adient per tots, acostumar-se a la manera de fer d'un poble, però la seva primera resposta va ser el silenci. Tenir totes les necessitats a prop teu sense soroll de fons. El silenci de les nits d'estiu encara ara els meravella. Em diuen que, mai havien pensat que fos possible dormir amb les finestres obertes, i no sentir res més que el cant d'algun ocell nocturn. Cap xerrameca, ni música fora d'hores.

Sí, la ciutat ha crescut, però això encara és Sant Cugat. Jo no dic que no existeixi alguna topada amb veïns, que amb paciència i educació, es pot resoldre sense que acabi malament, però al nostre varal i en el dels meus amics, el silenci, hi perdura.

Quan nosaltres hi vam venir, era un nucli petit que tenia un cinema i tot. Les tardes d'estiu podíem veure una pel·lícula amb cinemascope i solien ser històries per a tots els públics, perquè en aquella època, les pel·lícules eren permeses o no segons l'edat.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.