Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Em dic Hernàndez Pérez i sóc catalana. Sóc i em sento catalana. El meu pare, andalús de naixement, va venir a Catalunya a guanyar-se el pa que no va poder trobar en terres andaluses. Sóc xarnega, filla de la immersió lingüística i sóc totalment competent en català i en castellà. I en anglès... I per què no tinc més temps que si no aprendria xinès i àrab.
Més enllà de les sentències que qüestionen l’ escola en català, el que de debò no puc entendre és que famílies que viuen aquí es neguin a que els seus fills rebin l’educació en la llengua pròpia del país. I subratllo pròpia perquè així queda establert en l’Estatut d’Autonomia, refrendat – malgrat que amputat – per les Corts espanyoles. És llei orgànica i la llei de lleis a Catalunya.
La llengua m’ha permès integrar-me i prosperar. No saber la llengua pròpia del país on vius i treballes et margina i t’incapacita, per exemple, per accedir a determinats llocs de feina. És això el que volen pels seus fills? S’ho han pensat bé? O moguts per interessos partidistes han fet servir l’educació per carregar, altra vegada, contra Catalunya. Com deia, em sembla incomprensible.
Em vaig alfabetitzar en castellà i l’espanyol va ser la meva primera llengua. Ara, estimo la llengua de Pompeu Fabra, de Foix, de Pla, de Rodoreda i dels Manel. I òbviament que també gaudeixo llegint Galdós, Montalbán o Pérez Reverte. Aquesta és l’essència de la immersió lingüística. Gràcies a saber – de manera indistinta – català i castellà he pogut treballar a TV3, però també escriure a El Periódico o a El País.
Soc xarnega i què? Amb més raó defenso el català. Demano ni un pas enrere. Aquí i ara, ens cal unió. La unió de les forces catalanistes i de la societat civil per fer costat al govern per defensar el model d’immersió lingüística. Un model d’èxit i sobretot, sobretot, un model que garanteixi la cohesió social.
No hi ha raons pedagògiques a darrere, ni justificacions curriculars; hi ha ceguesa política i seguidisme judicial.
O Espanya ens accepta d’una vegada tal com som, la qual cosa vol dir amb una llengua, una cultura i una identitat pòpies o, en cas contrari, per mi i per milers de catalans, seran ells els que estaran escribint la post data: Adéu (Adiós) Espanya.
Activar ara
Més enllà de les sentències que qüestionen l’ escola en català, el que de debò no puc entendre és que famílies que viuen aquí es neguin a que els seus fills rebin l’educació en la llengua pròpia del país. I subratllo pròpia perquè així queda establert en l’Estatut d’Autonomia, refrendat – malgrat que amputat – per les Corts espanyoles. És llei orgànica i la llei de lleis a Catalunya.
La llengua m’ha permès integrar-me i prosperar. No saber la llengua pròpia del país on vius i treballes et margina i t’incapacita, per exemple, per accedir a determinats llocs de feina. És això el que volen pels seus fills? S’ho han pensat bé? O moguts per interessos partidistes han fet servir l’educació per carregar, altra vegada, contra Catalunya. Com deia, em sembla incomprensible.
Em vaig alfabetitzar en castellà i l’espanyol va ser la meva primera llengua. Ara, estimo la llengua de Pompeu Fabra, de Foix, de Pla, de Rodoreda i dels Manel. I òbviament que també gaudeixo llegint Galdós, Montalbán o Pérez Reverte. Aquesta és l’essència de la immersió lingüística. Gràcies a saber – de manera indistinta – català i castellà he pogut treballar a TV3, però també escriure a El Periódico o a El País.
Soc xarnega i què? Amb més raó defenso el català. Demano ni un pas enrere. Aquí i ara, ens cal unió. La unió de les forces catalanistes i de la societat civil per fer costat al govern per defensar el model d’immersió lingüística. Un model d’èxit i sobretot, sobretot, un model que garanteixi la cohesió social.
No hi ha raons pedagògiques a darrere, ni justificacions curriculars; hi ha ceguesa política i seguidisme judicial.
O Espanya ens accepta d’una vegada tal com som, la qual cosa vol dir amb una llengua, una cultura i una identitat pòpies o, en cas contrari, per mi i per milers de catalans, seran ells els que estaran escribint la post data: Adéu (Adiós) Espanya.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat