La soledat a Sant Cugat

La soledat és un sentiment i, com a tal, és una vivència interior que pot tenir a veure amb el lloc de residència o no. Quan és que no, quan la soledat no és circumstancial, sinó que prové del fons de l'ànima, tant hi fa el poble o la ciutat perquè el sentiment viatja allà on la persona rau.

Dic això, perquè no fa gaire es van fer públiques unes dades del baròmetre inclusiu segons les quals el 20% dels santcugatencs se senten sols. És una xifra que ha crescut un 5% en els darrers tres anys. Aquestes persones expliquen la seva solitud en el sentit que no tenen ningú amb qui puguin enraonar de la seva vida íntima, de com se senten, de les seves necessitats i dels seus neguits. Tot ho han de viure interiorment.

El baròmetre detecta també una manca d'implicació en l'entorn: rebuig a pertànyer a cap associació, baix nivell d'estudis, baix domini del català i risc d'exclusió social. És una situació dramàtica que, potser perquè les persones que la pateixen l'amaguen en les relacions del dia a dia, sembla que no existeixi. Tot plegat desemboca en una baixa autoestima que no fa res més que agreujar el sentiment de soledat. Hi ha qui creu apaivagar-ho consumint molta televisió, però encara és pitjor perquè acaba esdevenint una necessitat embrutidora.

La soledat no sempre prové dels altres, d'un entorn inhòspit o individualista, també pot provenir d'un mateix, i una bona manera de trencar-la és trobar una activitat o una causa prou motivadores que puguin ser compartides en associació amb altres persones. El canvi és espectacular. Deixant de banda circumstàncies molt adverses i dramàtiques, la nostra vida és un reflex de la nostra personalitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.