Solucions, mai lamentacions

En Jaume Tubau, molts el coneixíeu, era una persona extraordinària, vital, íntegra, espontània i genuïna que es feia estimar per tots els que el vam compartir. Va marxar ara fa vint anys, amb només 46 anys, en el moment de més plenitud de la vida; veure créixer els teus fills, consolidar el negoci, en el seu cas les carnisseries, i gaudir d'una passió; el servei públic des de l'Ajuntament com a regidor, amb Lluís Recoder d'alcalde.

En Jaume era, sobretot, un home de casa, del poble, de país. El pal de paller de la família, l'amic dels seus amics, sempre disposat a donar-ho tot, representava la cara més romàntica del poble. El darrer any, patint els estralls de la malaltia, l'anaves a veure per reconfortar-lo, i era ell el que ho feia. En Jaume era de les persones que viuen el seu pas per la vida pública com un servei a la comunitat, sense cap més ambició, deixant-hi hores i, si calia, diners.

Recordo com descomptava de la factura del telèfon que li van assignar a l'Ajuntament, les trucades que no tenien res a veure amb la feina de regidor. Va voler posar ordre a la policia local i el fregien a multes, creia que calia vianantitzar el centre, el carrer de Santiago Rusiñol o la plaça d'Octavià, per on passaven cotxes en dues direccions, enfrontant-se als seus companys comerciants, o com ho va afrontar quan per unes obres veïnes se li va ensorrar literalment la botiga del carrer de la Creu, i és que es va jugar la pell traient els clients i salvant el poc que va poder i sempre amb el bon humor que el caracteritzava.

Les hores a la botiga eren un espectacle pels clients, o quan tenia cua per casar, feia única cada cerimònia. Li agradava fer feliç a la gent. En Jaume era únic, d'una espècie que no sovinteja. Conèixer-lo i estimar-lo va ser un regal que ens dona la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.