Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Entre el públic, multitud de cares conegudes, entre elles molts santcugatencs. El motiu no era altra que l'estrena en versió concert del musical Nevares. Un somni llargament esperat i llargament gestat per Ignasi Roda, des d'aquell 1984 quan es va enamorar del conte Aquí descansa Nevares, de l'etapa mexicana de Pere Calders, i va començar a posar fil a l'agulla a la versió pròpia.
Calders, lluny dels plantejaments fantasiosos de les seves narracions més conegudes, abordava en aquest conte un tema social, el del dret a l'habitatge que, tristament, el pas dels anys no ha fet més que donar-li una rabiosa actualitat. L'obra planteja la situació d'un grup de desclassats que viuen al barri de barraques al peu d'una muntanya i que, davant la pluja constant i la imminència de trencament de la pressa de contenció de l'aigua, pugen al cim i ocupen el cementiri dels rics (imatge del cementiri francès de Ciutat de Mèxic). Allí, ocupant els panteons, amb enllumenat i pavimentació troben la confortabilitat entre els morts que no havien tingut entre els vius. Però immediatament s'evidenciarà l'enfrontament entre dos lideratges: el de Lalo Nevares i el del jove Manuel. I sorgiran una sèrie de preguntes: És possible la revolució permanent? Fins quan pot durar? Es poden mantenir purs, sense contaminació, els ideals revolucionaris?... El text de Roda potencia els aspectes socials i ideològics de l'obra original, i fins i tot es desmarca del conte caldersià en un final que en la narració original és pessimista respecte a aquesta revolució dels oprimits i que, en el text de Roda, obre les portes a una revolució social com la que estem vivint en aquests moments: el moviment dels indignats, dels okupes, el naixement de la PAH i que s'estan concretant, fins i tot, en noves alternatives polítiques. Curiosament, amb posterioritat a aquesta ocupació literària del visionari Calders, es va produir una ocupació semblant a la Ciutat dels morts a El Caire (Egipte), on es creu que han arribat a malviure entre mig milió i dos milions de persones, reclamant i evidenciant el dret a un habitatge digne.
Un text, el de Roda, amb moltes reminiscències brechtianes, també, pel que fa a la música. Una música, a voltes festiva, d'altres reivindicativa, sempre emocionant i colpidora. Una música que Roda ha anat treballant al llarg dels anys amb la transcripció del fidelíssim Josep Antoni Garcia (en el record les Lectures a la Fresca del 2012 a Sant Cugat!). Ara, per aquest concert del Grec, ha comptat amb l'orquestració de Jordi Badia i els arranjaments de Pep Pladellorens que també signa la direcció musical. I amb un cor que va sonar ajustadíssim sota les directrius del sempre eficaç i sensible Jordi Piccorelli. I una orquestra, sota la direcció d'un motivadíssim mestre Josep Ferre, que va evidenciar tota l'envergadura, bellesa i complexitat de la partitura de Roda. Potser, en algun moment, varem trobar a faltar alguna interpretació més dura i sincopada d'algunes cançons, més pròpies de l'estil Kurt Weill que dels edulcorats musicals a l'ús.
Ferran Frauca, Marc Pujol, Ribera-Vall, Txell Sust, Mone, Laia Piró i Toni Viñals, van demostrar ser uns solistes competents del bo i millor del teatre musical a Catalunya. L'aparició de Roda fent el personatge de Don Pío amb el cor de nens va donar peu a una de les cançons més celebrades, i va arrodonir una nit memorable al Teatre Grec, amb uns actors cantants sobre l'escenari que demanaven a crits poder-se moure. Per a quan la versió escènica del Musical Nevares?
Fins ara s'han mogut els particulars, assumint sobre les seves espatlles una producció costosíssima. Entre el públic de l'estrena hi havia el conseller Mascarell, potser seria el moment de les institucions i dels teatres públics?
Aquests dies m'ha arribat que s'està preparant la gala de presentació de la temporada teatral 2014-2015, que enguany es celebrarà al Liceu i que estant buscant actors-cantants per interpretar una de les cançons de Los Miserables en clau reivindicativa. Senyors de Focus, tenen alguna oferta millor que una cançó d'aquest Nevares-Miserables "a la catalana", feta amb el bo i millor de les veus i els contingents artístics d'aquest país? Si entre tots hem de fer país, podríem començar per aquí...
Calders, lluny dels plantejaments fantasiosos de les seves narracions més conegudes, abordava en aquest conte un tema social, el del dret a l'habitatge que, tristament, el pas dels anys no ha fet més que donar-li una rabiosa actualitat. L'obra planteja la situació d'un grup de desclassats que viuen al barri de barraques al peu d'una muntanya i que, davant la pluja constant i la imminència de trencament de la pressa de contenció de l'aigua, pugen al cim i ocupen el cementiri dels rics (imatge del cementiri francès de Ciutat de Mèxic). Allí, ocupant els panteons, amb enllumenat i pavimentació troben la confortabilitat entre els morts que no havien tingut entre els vius. Però immediatament s'evidenciarà l'enfrontament entre dos lideratges: el de Lalo Nevares i el del jove Manuel. I sorgiran una sèrie de preguntes: És possible la revolució permanent? Fins quan pot durar? Es poden mantenir purs, sense contaminació, els ideals revolucionaris?... El text de Roda potencia els aspectes socials i ideològics de l'obra original, i fins i tot es desmarca del conte caldersià en un final que en la narració original és pessimista respecte a aquesta revolució dels oprimits i que, en el text de Roda, obre les portes a una revolució social com la que estem vivint en aquests moments: el moviment dels indignats, dels okupes, el naixement de la PAH i que s'estan concretant, fins i tot, en noves alternatives polítiques. Curiosament, amb posterioritat a aquesta ocupació literària del visionari Calders, es va produir una ocupació semblant a la Ciutat dels morts a El Caire (Egipte), on es creu que han arribat a malviure entre mig milió i dos milions de persones, reclamant i evidenciant el dret a un habitatge digne.
Un text, el de Roda, amb moltes reminiscències brechtianes, també, pel que fa a la música. Una música, a voltes festiva, d'altres reivindicativa, sempre emocionant i colpidora. Una música que Roda ha anat treballant al llarg dels anys amb la transcripció del fidelíssim Josep Antoni Garcia (en el record les Lectures a la Fresca del 2012 a Sant Cugat!). Ara, per aquest concert del Grec, ha comptat amb l'orquestració de Jordi Badia i els arranjaments de Pep Pladellorens que també signa la direcció musical. I amb un cor que va sonar ajustadíssim sota les directrius del sempre eficaç i sensible Jordi Piccorelli. I una orquestra, sota la direcció d'un motivadíssim mestre Josep Ferre, que va evidenciar tota l'envergadura, bellesa i complexitat de la partitura de Roda. Potser, en algun moment, varem trobar a faltar alguna interpretació més dura i sincopada d'algunes cançons, més pròpies de l'estil Kurt Weill que dels edulcorats musicals a l'ús.
Ferran Frauca, Marc Pujol, Ribera-Vall, Txell Sust, Mone, Laia Piró i Toni Viñals, van demostrar ser uns solistes competents del bo i millor del teatre musical a Catalunya. L'aparició de Roda fent el personatge de Don Pío amb el cor de nens va donar peu a una de les cançons més celebrades, i va arrodonir una nit memorable al Teatre Grec, amb uns actors cantants sobre l'escenari que demanaven a crits poder-se moure. Per a quan la versió escènica del Musical Nevares?
Fins ara s'han mogut els particulars, assumint sobre les seves espatlles una producció costosíssima. Entre el públic de l'estrena hi havia el conseller Mascarell, potser seria el moment de les institucions i dels teatres públics?
Aquests dies m'ha arribat que s'està preparant la gala de presentació de la temporada teatral 2014-2015, que enguany es celebrarà al Liceu i que estant buscant actors-cantants per interpretar una de les cançons de Los Miserables en clau reivindicativa. Senyors de Focus, tenen alguna oferta millor que una cançó d'aquest Nevares-Miserables "a la catalana", feta amb el bo i millor de les veus i els contingents artístics d'aquest país? Si entre tots hem de fer país, podríem començar per aquí...