El soroll

"Quan un ciutadà es queixa per soroll, sol anar a l'ajuntament"

Les societats avançades, i Sant Cugat ho és, són sensibles a la contaminació acústica. El soroll, a diferència de la música, és desagradable, molest i pot produir fins i tot malalties.

Al síndic tenim i hem tingut molts casos de queixa per motiu del soroll. Recordo que l'ajuntament disposa d'ordenança de soroll (i també olors) i que està reglamentat el nivell sonor màxim segons zones i horaris.

 

Tenim casos de soroll entre veïns, per veus, per assaig musical, per aparells d'aire condicionat..., però sobretot els principals conflictes es produeixen en establiments de restauració que incompleixen sistemàticament els horaris i els nivells màxims de soroll, i també en festa major, per actuacions musicals en horari nocturn.

Quan un ciutadà es queixa per soroll, sol anar a l'ajuntament, que si és el cas, encarrega una sonometria per mesurar objectivament els nivells acústics. Això implica temps i diners, i no sempre se'n treu l'aigua clara.

 

D'altra banda, en festes majors, el problema rau en com repartir les zones d'actuacions i l'impacte acústic en el municipi, i com regular els nivells sonors i els horaris.

Tot això, per la via de la confrontació és llarg i costós. Vull trencar una llança en favor de la mediació. Parlant amb l'ajut d'un mediador professional és possible identificar quins esforços poden fer les parts, siguin persones, establiments o el mateix ajuntament, per tal d'arribar a un acord.

La via de la mediació sempre serà més barata que la via de la confrontació. Però és imprescindible que les dues parts acceptin la mediació.

 
Comentaris

Destaquem