Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquestes són les meves primeres ratlles en un article d'opinió. Debuto i ho faig al mateix lloc on he començat a formar-me com a periodista, al TOT Sant Cugat. Si no recordo malament hi vaig arribar el 9 de març del 2011, fa un any i escaig. Tinc molt presents els nervis, el xoc que em va suposar trepitjar una redacció per primera vegada i la sensació que em va provocar tenir la primera pàgina en blanc davant meu. Entre vertigen, dubtes i excitació.
D'aleshores ençà, he anat fent i desfent amb més o menys èxit dins de l'empresa. Això no ho sé, el temps ho dirà, però m'enduc una maleta plena d'experiències que han superat amb escreix les expectatives que tenia quan vaig teclejar per primera vegada una crònica.
Els que em coneixen saben que a tot arreu hi veig cistelles, pilotes i porteries. Quan començo a fer les primeres passes com a periodista, penso, -un mitjà local, et mouràs relativament poc-. Doncs bé, primera lliçó: I un rave! No vaig parar quiet, vaig viure i gaudir de tots els esports que he pogut anar a veure. Vaig conèixer gent i ambients que no m'hauria ni imaginat.
M'agradaria fer una crida a favor del periodisme local, dels mitjans de poble o ciutat, de tot allò que no és tan gran en nom, però que ningú ho dubti, hi ha molta qualitat, tanta o més que en qualsevol mitjà conegut en l'àmbit de país i que repassa l'actualitat mundial.
A mi, la premsa local m'ha permès expressar-me, conèixer aquest meravellós ofici i sobretot, adonar-me que m'agrada molt. Miro enrere i tot i que encara sóc un embrió periodístic, m'adono que tot el que sé ho he après als carrers i als pavellons de Sant Cugat. Recentment he tancat la meva etapa al 'TOT' i al Diari de Sant Cugat, però puc afirmar rotundament que aquí he crescut, he après i m'he enamorat del periodisme. Fa més d'un any que vaig començar a omplir la meva maleta de coneixements i, si no fos per la premsa local, no estaria tan plena, ni molt menys!
Segueix @IgnasiMassafret a twitter
D'aleshores ençà, he anat fent i desfent amb més o menys èxit dins de l'empresa. Això no ho sé, el temps ho dirà, però m'enduc una maleta plena d'experiències que han superat amb escreix les expectatives que tenia quan vaig teclejar per primera vegada una crònica.
Els que em coneixen saben que a tot arreu hi veig cistelles, pilotes i porteries. Quan començo a fer les primeres passes com a periodista, penso, -un mitjà local, et mouràs relativament poc-. Doncs bé, primera lliçó: I un rave! No vaig parar quiet, vaig viure i gaudir de tots els esports que he pogut anar a veure. Vaig conèixer gent i ambients que no m'hauria ni imaginat.
M'agradaria fer una crida a favor del periodisme local, dels mitjans de poble o ciutat, de tot allò que no és tan gran en nom, però que ningú ho dubti, hi ha molta qualitat, tanta o més que en qualsevol mitjà conegut en l'àmbit de país i que repassa l'actualitat mundial.
A mi, la premsa local m'ha permès expressar-me, conèixer aquest meravellós ofici i sobretot, adonar-me que m'agrada molt. Miro enrere i tot i que encara sóc un embrió periodístic, m'adono que tot el que sé ho he après als carrers i als pavellons de Sant Cugat. Recentment he tancat la meva etapa al 'TOT' i al Diari de Sant Cugat, però puc afirmar rotundament que aquí he crescut, he après i m'he enamorat del periodisme. Fa més d'un any que vaig començar a omplir la meva maleta de coneixements i, si no fos per la premsa local, no estaria tan plena, ni molt menys!
Segueix @IgnasiMassafret a twitter