SOS Sanitat

Un accident m’ha portat a estar unes setmanes a l’hospital. El fet de viure a prop de la feina dels professionals, fan reflexionar sobre la necessitat de que cal repensar el nostre sistema sanitari.

Un model que era posat com a exemple per arreu i que malauradament amb l’inici de les retallades, ha anat patint un estrès sistemàtic només salvat per la formidable actitut vocacional d’uns professionals que fa quatre dies, durant la pandèmia ens van salvar la vida. Avui i amb l'onada de la grip, els hospitals atenen fins a un 40% més de pacients, no parlem de l’atenció primària on un metge pot atendre més de 60 pacients diariament.

La nostra sanitat necessita el finançament necessari, no pot ser que els nostres metges després de preparar-se durant deu anys, cobrin un sou indigne per tot el que donen i per la responsabilitat que assumeixen, que hagin de fer mil hores per arrodonir els seus ingresos, que hagin de marxar a treballar en altres països que valoren moltíssim la seva preparació i que els seus llocs siguin coberts per metges formats fora i que bona part, no tenen el seu nivell.

No pot ser que passi el mateix amb el personal d’infermeria. En els propers anys, tindrem una gran quantitat de professionals que entraràn en edat de jubilació, els de la generació del “baby bom”, una de les més nombroses.

Em deien que hi ha ambulatoris en que la meitat de facultatius es jubilaràn. Les mobilitzacions d’ aquests dies on el clam son les
condicions laborals, la manca de facultatius i el col·lapse de l’atenció primària, son la punta de l’iceberg.
Només ens ha faltat conèixer les condicions escandaloses dels alts funconaris del Parlament, amb premis de jubilació i el cobrar sense treballar. O posem els recursos on toca o ens estem perdent com a societat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.