Stratego o política?

Resulta esgarrifós escoltar certes declaracions. Vivim en una societat on tot s'hi val. Tot té cabuda. Democràcia s'ha passat de la ratlla. La seva actitud no és respectuosa, acurada ni exemplar. La llei del més fort o, si no la llei del més influent. No som exemple per als nostres petits ni per als nostres joves. No ho som per a ningú amb valors i objectivitat. Subjectivitat ha obtingut el primer lloc. On hi ha el límit?

Veritat passeja sense rumb a la recerca de respostes. Resulta curiós que una dona com ella no tingui criteri. Espanta pertànyer a una societat on els que haurien de protegir la pluralitat es dediquin a llençar fletxes enverinades contra els que no comparteixen les seves idees. M'indigna enormement.

Diversitat, criteri, protecció, respecte. Que belles paraules i que poc ús es fa d'elles. Molt de temps navegant. Arribar a port és una necessitat. El timó està fora de la nau senyores i senyors. Puc visualitzar-lo mig envellit.

L'Stratego és un joc de taula. Avui no estem per a jocs. Vivim una crua realitat. Deixin de jugar! Treballin sense treva per tota la ciutadania. Els seus sous surten de les nostres butxaques. De la de tots. La societat civil formem un Arc de Sant Martí ple de llum, de colors i força esperança. Tots comptem. Treballem units?