Supervivència

No cal que us ho digui, aquests dies són molt difícils per a tothom. Ens hi hem trobat de cop i ens anem acostumant a les llistes diàries de contagis i el pitjor, de morts. La mort truca a la porta sense donar temps al comiat. I mentre, cal salvar les persones i l'activitat per quan tot passi, obrir les portes de les llars i les persianes dels negocis.

Cal prendre mesures extraordinàries, per la gent, les PIMES, els autònoms, perquè ara es tracta de supervivència i ja hi haurà temps per recuperar-nos. Passarà temps abans no tornem a la normalitat, res serà igual, haurem de repensar moltes coses; el valor dels serveis públics en especial la sanitat, la investigació i en aquests àmbits dotar de recursos als professionals que aquests dies ens estan donant la vida. 

Repensar la nostra relació amb les administracions, l'espai comú que és Europa, si és alguna cosa més que economia, si és millor la proximitat. I personalment; gaudir del que tenim, del nostre entorn, viure amb menys i voler menys, la simplicitat, la solidaritat, la relació personal. El miracle de viure cada dia i les petites coses que aquests dies descobrim per la finestra, com que la primavera segueix el seu curs aliena a nosaltres, el silenci, la importància de parlar amb algú estimat, la trucada diària als pares grans o als nets que et volen abraçar. 

Comprometre'ns amb el planeta... Cal pensar però que tot s'acaba i res és per sempre, que un dia que esperem que sigui pròxim, tornarem a abraçar-nos, a posar color i soroll als nostres carrers i places, a reconstruir en positiu. Aprenem d'aquesta situació per aplicar-ho quan passi i cuideu-vos!