Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Des d’ERC no ens cansem de repetir que els i les representants públics han de ser capaços de generar confiança a la ciutadania, si volen que la gent els doni suport. Han de ser capaços de canalitzar les demandes i necessitats de la ciutadania i, per això, cal conèixer aquestes demandes. L’única manera de conèixer-les és escoltant els ciutadans i les ciutadanes; especialment, les persones implicades en el dia a dia del municipi a través d’entitats socials, culturals, esportives...
Un element imprescindible per a la bona governança és la gestió de la informació. Quan aquesta queda tancada en el calaix d’un dels despatxos de l’Administració, la transparència i la participació ciutadana queden automàticament aniquilades. És impossible participar en allò que no coneixes i si no en tens coneixement, simplement no hi ha transparència.
Els polítics, sigui a nivell local o a nivell nacional, incapaços de fer un exercici tan simple com és dialogar amb la resta de ciutadans i ciutadanes, és impossible que encertin en les seves decisions, fins i tot encara que ho hagin fet amb bona fe.
Un exemple d’aquesta falta de diàleg és, sens dubte, el que està passant amb el Casal de Mira-sol. Fent una mica de memòria, aquest casal va ser ampliat i reformat ara fa quatre anys, per tal de poder acollir la gran quantitat d’entitats que treballen a Mira-sol. Sens dubte, un barri que en els darrers anys ha sofert un creixement molt important i on feia falta crear una centralitat que permetés cohesionar el barri i donar-li vida.
A banda de les activitats que la societat civil mira-solenca promou, el casal ha estat sempre l’alter ego de l’escola Catalunya, ja que allà fa molts anys que es duen a terme les activitats extraescolars diàries de l’alumnat de l’esmentat centre educatiu, així com els casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa. Precisament, ha estat l’AMPA i la direcció del Catalunya qui, amb sorpresa i a les portes de la finalització d’aquest curs, reben la notícia que no hi haurà casals d’estiu i de cara al curs vinent, s’hauran de reduir les activitats extraescolars del casal. A l’astorament del centre educatiu s’hi ha sumat el de l’Associació de veïns del barri i la resta d’entitats que organitzen activitats molt diverses, per a grans i canalla, al casal.
La raó és que al casal s’hi ubicarà Entretallers, una entitat que fins ara realitzava la seva activitat repartida entre diferents equipaments. El tipus d’activitat que desenvolupen: ceràmica, escultura, pintura..., requereix d’uns espais exclusius de manera que difícilment es pot compatibilitzar amb altres activitats, encara que els horaris no coincideixin.
És clar que Entretallers es mereix unes instal·lacions adequades a les necessitats de les persones usuàries, però potser ubicar-los al Casal de Mira-sol, excloent activitats que fins ara s’hi feien, no és una bona manera de solucionar-ho.
Aquesta ciutat necessita un pla d’equipaments com l’aire que respira. Va haver-hi un intent, ja fa més de quatre anys i tot va quedar en res. El pla havia de ser fruit d’un procés de participació ciutadana, però un cop més, no va reeixir.
Els ciutadans i les ciutadanes de Mira-Sol, així com de la Floresta i les Planes, pateixen sovint el greuge comparatiu respecte a la resta de la ciutadania santcugatenca i el seu teixit associatiu és evident que també. En lloc de consolidar el teixit associatiu d’aquests barris, facilitant-los instal·lacions adequades o, com a mínim, garantint-ne les actuals, els posen pals a les rodes.
La confiança es guanya parlant i escoltant-nos els uns als altres, però l’Administració és la que ha de predicar amb l’exemple. Si no, no ens en sortirem.
Un element imprescindible per a la bona governança és la gestió de la informació. Quan aquesta queda tancada en el calaix d’un dels despatxos de l’Administració, la transparència i la participació ciutadana queden automàticament aniquilades. És impossible participar en allò que no coneixes i si no en tens coneixement, simplement no hi ha transparència.
Els polítics, sigui a nivell local o a nivell nacional, incapaços de fer un exercici tan simple com és dialogar amb la resta de ciutadans i ciutadanes, és impossible que encertin en les seves decisions, fins i tot encara que ho hagin fet amb bona fe.
Un exemple d’aquesta falta de diàleg és, sens dubte, el que està passant amb el Casal de Mira-sol. Fent una mica de memòria, aquest casal va ser ampliat i reformat ara fa quatre anys, per tal de poder acollir la gran quantitat d’entitats que treballen a Mira-sol. Sens dubte, un barri que en els darrers anys ha sofert un creixement molt important i on feia falta crear una centralitat que permetés cohesionar el barri i donar-li vida.
A banda de les activitats que la societat civil mira-solenca promou, el casal ha estat sempre l’alter ego de l’escola Catalunya, ja que allà fa molts anys que es duen a terme les activitats extraescolars diàries de l’alumnat de l’esmentat centre educatiu, així com els casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa. Precisament, ha estat l’AMPA i la direcció del Catalunya qui, amb sorpresa i a les portes de la finalització d’aquest curs, reben la notícia que no hi haurà casals d’estiu i de cara al curs vinent, s’hauran de reduir les activitats extraescolars del casal. A l’astorament del centre educatiu s’hi ha sumat el de l’Associació de veïns del barri i la resta d’entitats que organitzen activitats molt diverses, per a grans i canalla, al casal.
La raó és que al casal s’hi ubicarà Entretallers, una entitat que fins ara realitzava la seva activitat repartida entre diferents equipaments. El tipus d’activitat que desenvolupen: ceràmica, escultura, pintura..., requereix d’uns espais exclusius de manera que difícilment es pot compatibilitzar amb altres activitats, encara que els horaris no coincideixin.
És clar que Entretallers es mereix unes instal·lacions adequades a les necessitats de les persones usuàries, però potser ubicar-los al Casal de Mira-sol, excloent activitats que fins ara s’hi feien, no és una bona manera de solucionar-ho.
Aquesta ciutat necessita un pla d’equipaments com l’aire que respira. Va haver-hi un intent, ja fa més de quatre anys i tot va quedar en res. El pla havia de ser fruit d’un procés de participació ciutadana, però un cop més, no va reeixir.
Els ciutadans i les ciutadanes de Mira-Sol, així com de la Floresta i les Planes, pateixen sovint el greuge comparatiu respecte a la resta de la ciutadania santcugatenca i el seu teixit associatiu és evident que també. En lloc de consolidar el teixit associatiu d’aquests barris, facilitant-los instal·lacions adequades o, com a mínim, garantint-ne les actuals, els posen pals a les rodes.
La confiança es guanya parlant i escoltant-nos els uns als altres, però l’Administració és la que ha de predicar amb l’exemple. Si no, no ens en sortirem.