La Sussana Pellicer

Dimecres vaig anar al comiat que li van fer a l'església Protestant de Valldoreix. Tot el jardí era ple de gom a gom. La vaig conèixer quan era regidora a Sant Cugat i jo, secretari de l'Associació d'Alzheimer. Ens feia una visita per a veure com anava tot i me la va presentar la llavors presidenta, Isabel Martínez. Resulta que ella, la Susanna Pellicer, ja em coneixia de veure'm dalt l'escenari a Valldoreix.

Més info: Mor l'exregidora de Sant Cugat Susanna Pellicer

Aquell dia vaig descobrir que tenia una química-simpàtica que embolcallava la gent. La seva mirada desprenia afecte a borbolls. En una de les xerrades organitzades a l'Associació, va venir com a oient, però va haver de marxar una mica abans del final. Les seves obligacions a l'Ajuntament. En sortir, em va deixar una nota escrita damunt els meus apunts. Era una petita carta on em donava ànims per la meva operació de càncer. Havia dibuixat el sobre i el segell. D'això ja fa bastants anys i encara la guardo. Algunes vegades l'he fotografiat i li he enviada per WhatsApp.

Després han vingut exposicions. Els seus dibuixos transmetien la senzillesa i cordialitat que emanava. També l'exposició que feren els seus nois de Catalònia. No sols eren els dibuixos, és que, a més respiraves la felicitat dels seus dibuixants. La darrera, l'organitzada en el local al costat del Bonaparte. Dibuixos d'en Miquel, el pare, la Xènia, la filla, i tota la família. Inclús, la Mercè Conesa, n'havia fet algú.

He llegit que la gent no se'n va quan se'n va. Mor quan ningú ja no la recorda. La Susanna no ha marxat encara, no marxarà mentre tots nosaltres la recordem.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.