T'escric un paisatge

Ho veia tot del color del no res, pla, buit, sense trobar el fil primerenc... Com si dels seus dits no brollés ja l'encantament de la pintura.

La relació epistolar va esdevenir un pont per on tornar a sentir sabors i el grinyol sord de l'esperança del seu món de formes i colors. En rebre les cartes, va viatjar de l'escepticisme tossut a la fam de més imaginari en el qual pogués desplaçar el negre brillant de la seva foscor, escrivint així belles pinzellades ja pròpiament filles òrfenes del moment àlgid en el qual es copsa l'etern esdevenir. Estimulades per la cançó regular dels enviaments de paraules, descrivint enigmàtics paratges que l'artista veia a través de la llum incandescent de la seva intimitat. Suaus, esbossades, fugisseres..

La sinceritat d'un moment de sequera de temes va esdevenir la poesia amagada darrere d'una bona amistat. La va portar de tornada a la vora de la riba en un migdia amb sol, on amb les eines del seu ofici els hi va donar un bell cos, imaginant-les tan sols en les ombres dansarines a les parets dels llenços i de les cambres buides, en les que les paraules i descripcions regulars van obrir el baldó que tancava per fora la porta, van esdevenir clau mestre que tot ho obre... La llum va envair la cambra i de lletres que conformaven paraules descrivint abstractes concrecions d'elements, llocs i coses en va fer estímul per fer-los tangiblement reals en aquesta mostra.