Tarajal i Badalona: assassinats racistes i impunitat

El 6 de febrer del 2014, al voltant de dues-centes persones van intentar arribar a territori espanyol tot travessant l'espigó de la platja del Tarajal, a Ceuta. La Guàrdia Civil va respondre violentament amb material antidisturbis, disparant pilotes de goma i pots de fum, provocant com a mínim 14 morts i una desaparició. A banda, 23 persones més van ser retornades poc després al Marroc.

Set anys després d'aquesta tragèdia, la més mortal que ha succeït fins ara a la frontera sud, encara no hi ha responsables oficials. El febrer del 2015, 16 guàrdies civils van ser citats a declarar, però uns mesos més tard el cas va ser arxivat. Des d'aleshores, diverses ONG i entitats socials han exigit la reobertura del cas i han denunciat la pràctica de les devolucions en calent, que va ser legalitzada arran de l'aprovació de la Llei Mordassa el juliol del 2015. L'octubre del 2019, quatre anys més tard, el cas va ser arxivat per tercera vegada. Així, la impunitat va ser l'única resposta que va donar l'estat
a l'assassinat a la platja de Tarajal.

Des del 2014, any rere any, col·lectius antiracistes i persones d'arreu del territori espanyol s'han concentrat a Ceuta per dur a terme les Marxes per la Dignitat. Es tracta d'un acte que vol commemorar la mort dels 15 migrants al Tarajal, alguns d'ells encara sense identificar, i de totes les persones que han mort ofegades al mediterrani a causa de les polítiques migratòries racistes i injustes d'Europa. Són manifestacions de denúncia de les devolucions en calent, les devolucions exprés i la vulneració sistemàtica dels drets humans a la frontera sud de l'estat espanyol.

Aquest any, a causa de la COVID-19, les Marxes per la Dignitat es faran de forma descentralitzada arreu del territori. Per exemple, el 6 de febrer s'ha fet una convocatòria a Badalona en la qual es denunciarà també la mort de tres persones migrades en l'incendi d'una nau industrial, que evidencia, un cop més, el racisme institucional del nostre país. Aquestes morts, com les de Tarajal, es podrien haver evitat amb polítiques migratòries més justes, amb la regularització de les persones migrades i, sobretot, si se'ls garantissin els drets fonamentals. En definitiva, si el món estigués regit pel bé comú i no pels interessos d'uns pocs que es beneficien de les guerres, l'explotació dels països del sud global, l'explotació de la mà d'obra migrant i el tràfic de persones que busquen una vida millor quan fugen de la misèria a què els aboca el capitalisme.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.