Taronges per espardenyes

En aquell temps, de tant en tant, passaven pel poble uns carros forasters a vendre o a fer canvi d’espardenyes velles per taronges del País Valencià. Aquests carros portaven una gran bossa de taronges a dojo sota l’empostissat. No eren de gran qualitat, plenes de pinyols i moltes vegades amb ramells sanguinis. Però en aquell temps, poder menjar una taronja després de dinar ja era un bon esdeveniment.

Aquests venedors ambulants, amb els seus carros, passaven anunciant i cridant el seu article. La gent sortia al carrer preguntant preu i forma de poder adquirir el gènere. Acostumaven a vendre-les per dotzenes i també per canvi d’espardenyes velles.

I aquí és on entraven els vailets a fer el canvi. Les mares, un cop els comunicaven el tracte, si els anava bé, tot anava com una seda, però si no, tenien molta feina a rondinar per sortir-nos amb la nostra.

El tracte acostumava a ser de dues taronges per espardenya. Eren bastant petites, però a nosaltres ja ens anava bé, perquè així podíem menjar alguna fruita que no fos la casolana.

La mare havia de vigilar-nos molt perquè nosaltres, buscant les espardenyes velles per la casa, n’agafàvem alguna en bon estat i ella, com que ja ens coneixia, a vegades ens n’havia de fer testar alguna per ésser massa espavilats.