Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Imma Casajoana va ser de les primeres tècniques de l'Ajuntament que fa uns 9 anys es va interessar pels projectes de l'Institut de la infància. Més enllà del món gris de normatives o burocràcia, ella s'animava a imaginar un món de colors, a pensar junts en els camins per convertir en realitat els somnis col·lectius; fer coses amb i per la gent.
Era una gran paradoxa: Imma s'ocupava de serveis urbans, que incloïa en bona part la gestió de les escombraries. Què tindria a veure escombraries amb l'atenció a la infància? Per què s'entusiasmava amb les idees que proposàvem i ens ajudava des del punt verd a fer possible els projectes?
En aquest moment el motor que em va portar a ella van ser les preguntes que em van venir un dia que vaig ser al punt verd com a usuària: per què s'acumulaven bicicletes infantils que acaben sent ferralla? Per què tants llibres infantils acabarien en un contenidor de paper? Per què no convertir-ho en un projecte socioeducatiu per als infants de la ciutat? Van col·laborar Maura Aragay, Germán Llerena –tècnics il·lusionats– i Sergi Cantó, el director. Comptàvem amb el suport de Marta Subirà, una regidora efectiva i afectiva, oberta a noves idees.
No em cansaré de dir-ho, durant molts anys, l'única manera que vam tenir de fer coses a la ciutat va ser treballar amb medi ambient i serveis urbans, fins i tot en programes de lectura. (Afortunadament i amb molt treball les coses van anar canviant). Junts vam crear programes familiars en els quals reduíem escombraries, contribuint a rebaixar costos de l'administració, augmentant la cohesió social, afavorint la reutilització, generant nous espais culturals i educació mediambiental, construint comunitat. Alguns exemples. “Sobre rodes”, projecte de reutilització de bicicletes, patins, skates: quan a un nen li quedaven petits podia passar-los a un altre. “Per menjar-te millor”, punt d’intercanvi de llibres en comerços. Activitats de reutilització de joguines i llibres. “Canvi d'armari” perquè les famílies amb bebès poguessin passar-se roba i mobiliari quan els quedés petit.
Amb la crisi, molts projectes no van poder continuar de la mateixa manera. I una vegada més, Imma es va resistir a ser grisa perquè quan la gent somia amb colors, difícilment es doblega: sigui polític, tècnic, professional o entitat. L'altre dia vaig rebre una gran notícia. El seu somni, del que tant vam parlar, de crear un espai educatiu en el punt verd aviat serà una realitat amb una proposta lúdica, expositiva i creativa. Allà estarem!
Enhorabona a Imma Casajoana i als qui segueixen pensant que les crisis ni res no han de detenir la nostra capacitat de crear i construir.
Molts tècnics, directors d'àmbit i polítics treballen perquè la nostra vida no sigui grisa i que l'administració no sigui burocràcia i formularis. Surten al carrer, busquen solucions, sofreixen quan tot és difícil, fora i dins de la mateixa administració. Estaria bé treure'ls de l'anonimat i donar a conèixer les coses que fan. Els funcionaris i els polítics no són tots iguals. Molts són sensibles, eficaços, creatius però, sobretot, vaig conèixer persones d’una gran humanitat. Gent que desitja canviar el món perquè sigui millor i tenim l'enorme fortuna de tenir-los a la nostra ciutat. Gràcies Imma!
Era una gran paradoxa: Imma s'ocupava de serveis urbans, que incloïa en bona part la gestió de les escombraries. Què tindria a veure escombraries amb l'atenció a la infància? Per què s'entusiasmava amb les idees que proposàvem i ens ajudava des del punt verd a fer possible els projectes?
En aquest moment el motor que em va portar a ella van ser les preguntes que em van venir un dia que vaig ser al punt verd com a usuària: per què s'acumulaven bicicletes infantils que acaben sent ferralla? Per què tants llibres infantils acabarien en un contenidor de paper? Per què no convertir-ho en un projecte socioeducatiu per als infants de la ciutat? Van col·laborar Maura Aragay, Germán Llerena –tècnics il·lusionats– i Sergi Cantó, el director. Comptàvem amb el suport de Marta Subirà, una regidora efectiva i afectiva, oberta a noves idees.
No em cansaré de dir-ho, durant molts anys, l'única manera que vam tenir de fer coses a la ciutat va ser treballar amb medi ambient i serveis urbans, fins i tot en programes de lectura. (Afortunadament i amb molt treball les coses van anar canviant). Junts vam crear programes familiars en els quals reduíem escombraries, contribuint a rebaixar costos de l'administració, augmentant la cohesió social, afavorint la reutilització, generant nous espais culturals i educació mediambiental, construint comunitat. Alguns exemples. “Sobre rodes”, projecte de reutilització de bicicletes, patins, skates: quan a un nen li quedaven petits podia passar-los a un altre. “Per menjar-te millor”, punt d’intercanvi de llibres en comerços. Activitats de reutilització de joguines i llibres. “Canvi d'armari” perquè les famílies amb bebès poguessin passar-se roba i mobiliari quan els quedés petit.
Amb la crisi, molts projectes no van poder continuar de la mateixa manera. I una vegada més, Imma es va resistir a ser grisa perquè quan la gent somia amb colors, difícilment es doblega: sigui polític, tècnic, professional o entitat. L'altre dia vaig rebre una gran notícia. El seu somni, del que tant vam parlar, de crear un espai educatiu en el punt verd aviat serà una realitat amb una proposta lúdica, expositiva i creativa. Allà estarem!
Enhorabona a Imma Casajoana i als qui segueixen pensant que les crisis ni res no han de detenir la nostra capacitat de crear i construir.
Molts tècnics, directors d'àmbit i polítics treballen perquè la nostra vida no sigui grisa i que l'administració no sigui burocràcia i formularis. Surten al carrer, busquen solucions, sofreixen quan tot és difícil, fora i dins de la mateixa administració. Estaria bé treure'ls de l'anonimat i donar a conèixer les coses que fan. Els funcionaris i els polítics no són tots iguals. Molts són sensibles, eficaços, creatius però, sobretot, vaig conèixer persones d’una gran humanitat. Gent que desitja canviar el món perquè sigui millor i tenim l'enorme fortuna de tenir-los a la nostra ciutat. Gràcies Imma!